Idit això, Andoni Zubizarreta s’ha agafat vacances. Un cop tancat el mercat de fitxatges, ha fet la roda de premsa promesa de la transparència -perquè en una pantalla projecten la transparència amb els 24 moviments de l’estiu i uns organigrames amb fotos- i se n’ha anat de vacances perquè diu que és la primera vegada que en farà després de quatre anys. Per molts culers, més valdria que ja no en tornés. Per bona part de l’opinió publicada, també. Segons com, amb aquesta barba de nàufrag que s’ha deixat des que el Barça fa tentines, sembla que ell també viuria més tranquil si ens engegués a tots a rodar. Surten el vicepresident Jordi Mestre i el director esportiu, Andoni Zubizarreta, a donar explicacions als socis, a través dels mitjans de comunicació, i a primer cop d’ull ja notes que, sorruts com són, es malfien dels periodistes que tenen al davant. Se’ls nota que, senzillament, no els cauen bé. Ja entenc que és un gremi prou mal vist -i en diverses ocasions hem fet mèrits perquè així sigui-, però al tàndem Mestre-Zubi, tant a la defensiva, els costa molt dissimular. Se’ls veu als ulls que moltes preguntes els ofenen. Mestre, sempre amb la mirada baixa, tendeix a la resposta curta i a repartir joc (“Això és més per a l’entrenador”, “Això ho hauria de respondre l’àrea econòmica”). Zubizarreta, que no pot amagar aquella mateixa cara d’indignació de quan l’expulsava injustament el Ramos Marcos, ha après a heure-se-les amb la canallesca. El seu principal recurs és la ironia, l’embolicar la troca: tu em preguntes per què no hem fitxat Marquinhos i jo et responc que si Maxi Rolón se’n volia anar cedit al Lleida. I sembla orgullós de com se’n surt. També n’està de la seva fatxenderia biscaïna, que també treu el nas en cada aparició. I tot i que fa esforços, traspua la mateixa falta de mà esquerra que va tenir a l’hora d’haver d’acomiadar Guillermo Amor o de prejubilar Txema Corbella. Esclar que ell es deu morir de ganes de recordar que el van acomiadar del Dream Team en un autocar, després de la final d’Atenes. En un autocar on, per cert, també viatjaven Amor i Corbella amb la cua entre cames.
Formes al marge, Zubi se’n va de vacances amb la revolució de la plantilla completada. Potser havia d’haver-s’hi posat un o dos anys abans i no fer-ho tot de cop, però les circumstàncies d’un relleu a la banqueta cada any, per diferents causes, ho feien difícil. Al capdavall, cada entrenador nou vol tenir la paella pel mànec i té unes peticions concretes d’altes i baixes. Amb errors i encerts, Zubizarreta és el responsable esportiu i dóna explicacions quan pertoca. Ahir, per exemple, va fer riure els periodistes que eren a la Sala Maxenchs quan, preguntat per Di María i Xabi Alonso, va dir que això ho responguessin a la roda de premsa de balanç de composició de plantilla del Reial Madrid. Tothom va esclafir a riure perquè, esclar, allà ni s’explica res, ni es fa roda de premsa, ni tan sols hi ha director esportiu. Florentino va recol·locar Zidane i va aparcar Pardeza per poder fitxar ell. I així estan. Ep, de moment.
