Publicitat
Publicitat

El viatge de Gaspart a Londres

Amb el pas dels anys la seqüència no perd el to grotesc. Joan Gaspart, acabat de sortir victoriós de les urnes i castigat pel cop d'efecte de Florentino, anuncia que puja a un avió disposat a gastar-se els 60 milions d'euros a can Arsenal. Com si la postura negociadora no fos prou delicada, el mateix Gaspart es va encarregar d'afegir més pressió al comprador. Després d'aquell negoci, l'Arsenal hauria pogut tenir el detall de batejar amb el nom del Barça un dels gols de l'estadi que estava a punt de construir.

El Barça ha necessitat 10 anys per alterar la seva imatge al mercat. D'aparèixer com el comprador ingenu incapaç de tenir la pausa del jugador de pòquer i atrapat pels trilers (foranis i propis) com un turista en calça curta a la Rambla, a una entitat capaç d'administrar les urgències. Cesc podria haver vestit de blaugrana l'estiu del 2010 però deu anys després del viatge de Gaspart, el Barça no va perdre el cap en un terreny en què per tradició hauria perdut fins i tot la camisa.

Rosell, Zubizarreta i Faus s'estan fent els desmenjats i no deixen escapar cap ocasió per transmetre el missatge: no hi ha ni un sol euro per a excessos. El context econòmic subratlla la força del discurs. I els precedents: Cesc i Mascherano han reduït la seva fitxa per catalitzar l'operació dels seus traspassos.

El club ha après a jugar al pòquer. Zubizarreta s'ha posat unes ulleres negres per accentuar la inexpressivitat que el caracteritza i negociar en un entorn en què dominen depredadors com Galliani. Un personatge amb menys credibilitat que les emissions de deute espanyol. Si volem comprar barat tots els possibles venedors han d'estar convençuts que la caixa està buida i el moment és crític. Per tant, més val no recordar que Faus i Bartomeu sempre han parlat de 50 milions d'euros per fitxar cada estiu. Ni que Faus presentarà un resultat positiu milionari de l'exercici 2011-12, que servirà, si no hi ha urgències, per eixugar deute i no per comprar car. És el que toca. Qualsevol altra actitud seria tan suïcida com pujar en aquell avió de Gaspart.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT