Publicitat
Publicitat

VALLPARADIS

El xèrif sempre pot amb els dolents

Els entrenadors comparteixen amb els mestres un tret que els fa entranyables. Tot i que el dia a dia genera no pocs conflictes, el pas del temps esborra les possibles desavinences i mostra l'admiració que durant anys ha quedat amagada. Tothom venera amb la mateixa força l'entrenador que li va explicar per primera vegada com botar una pilota i el mestre que li va ensenyar a llegir.

Les malalties que ataquen les persones que estimem ens fan patir. La vida està plena de notícies dolentes, però considerem que aquelles que afecten les persones que es dediquen a ensenyar els altres són les més injustes.

D'exemples n'hi ha un grapat. "Durant un temps no podré acompanyar-vos en les retransmissions perquè he de jugar el partit més important de la meva vida. M'han diagnosticat un càncer i això em porta a dedicar tot el meu temps i la meva energia a curar-me", va dir ahir Manel Comas, un dels grans entrenadors del nostre bàsquet.

El tècnic ens ha ensenyat moltes coses, primer des d'una banqueta i després des d'un plató de televisió. "No oblideu que el xèrif sempre pot amb els dolents", diu, sense saber que ell ja ha guanyat. Almenys la batalla pel respecte.

Un altre cas és el de Pat Summitt. Feia gairebé quatre dècades que entrenava l'equip de bàsquet femení de la Universitat de Tennessee quan va utilitzar les càmeres de televisió per reconèixer que el seu cervell es degenerava. "Vull anunciar-vos que intentaré seguir sent la vostra entrenadora", va encertar a dir, mentre va avisar del que vindria a continuació: "Sé que tindré certes limitacions i que hi haurà dies bons i dolents". Tothom ho va entendre, fins i tot els aficionats d'una de les universitats rivals, la de Connecticut, que va fer samarretes per mostrar-li el seu respecte i admiració. El bàsquet, com qualsevol esport, ha de potenciar aquests valors.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT