Dimarts a Antena 3 Noticias, al migdia, van mostrar a l’audiència una troballa excepcional. Eren unes imatges de l’any 2005, coincidint amb la mort del papa Joan Pau II, en què apareixia el petit Nicolás amb només deu anys. Com deia la presentadora, “ ya daba muestras de su desparpajo ante las cámaras de televisión ”. En les imatges d’arxiu (gravades per Telemadrid) es veia una concentració de gent per mostrar el seu condol per la mort del Papa. Enmig de la multitud, postproducció encerclava el rostre d’un nen: era el petit Nicolás. S’observava com la criatura, de lluny, no perdia de vista en cap moment la càmera de televisió i el periodista del micròfon. El nen s’esmunyia entre els adults i de mica en mica s’anava apropant a l’objectiu. Al costat, la seva mare l’observava amb orgull. El vigilava però el deixava fer, amb la confiança que el nen farà el que li toca. Al final el petit Nicolás es posava davant del periodista, que, inevitablement, li acostava la carxofa i li preguntava què hi feia allà. En Nicolás s’expressava amb naturalitat: “ Por la televisión me he enterado de que se había muerto el papa Juan Pablo II y más tarde he recibido en mi móvil un SMS diciendo que la gente se concentrara en la plaza Colón para expresar el pésame ”. El periodista, parat amb l’habilitat comunicativa del nen, s’atrevia a preguntar-li: “ ¿Y qué ha significado para ti Juan Pablo II? ” I responia: “ Pues a mi me parece que ha sido una persona muy santa ”. Un document excel·lent.
És curiós com en aquests casos de megalomania extrema tan sorprenents la televisió permet fer-ne el control evolutiu. L’arxiu d’imatges fa el retrat de l’ abans i l’ ara i descobreix els orígens. Això fa que encara ens resulti més impactant la situació actual. Abans-d’ahir a TVE un amic del petit Nicolás confirmava la devoció del noi per Joan Pau II i la seva obsessió amb José María Aznar. El va definir com “un pijo previsible”. Davant la peculiar descripció, li van demanar a l’amic que expliqués què volia dir: “ Pues que ya se le ve de qué va, de eso de «Viva España» y tal... ” Però, de previsible, el petit Nicolás no n’ha tingut res. Els grans mentiders com Enric Marco fent-se passar per una víctima dels camps de concentració nazis, la falsa Tania Head fingint ser una supervivent de les Torres Bessones de Nova York o Francisco Nicolás adquireixen una potència extraordinària davant de les càmeres quan es revela la seva autèntica identitat. Escrutem la seva imatge a la pantalla com si poguéssim descobrir alguna esquerda en la seva personalitat.
