Publicitat
Publicitat

Andrea Motis i Joan Chamorro: "El jazz és un estil infinit"

Col·laboració "Tocar amb Quincy Jones va ser una experiència increïble" Comparació "Norah Jones m'agrada molt i és un bon senyal que m'hi comparin" Futur "La música continuarà sent la meva vida, i espero ser tan feliç com ara"

Amb només 16 anys, Andrea Motis és la gran promesa del jazz al nostre país. Sorgida del planter de la Sant Andreu Jazz Band, Motis ha trobat en el músic i pedagog Joan Chamorro molt més que un director musical. Junts encaren un futur engrescador que inclou gravar un disc per a una multinacional i concerts en grans festivals. Se'n podrà veure un tast, en formació de trio -David Mitchell és el guitarrista convidat-, dijous a la cocteleria Milano.

Al Festival Castell de Peralada va tocar amb els Gumbo All Stars. Coneixia la importància de Quincy Jones en la història de la música negra?

Andrea Motis: Va ser una experiència increïble. Vaig conèixer músics brutals i els ànims que em van donar em van ajudar moltíssim. Vaig aprendre molt i dono gràcies per haver-ho pogut viure. De Quincy Jones només n'havia escoltat alguns temes i sabia que és compositor i productor de gent que ha canviat el curs de la música. Ara estic pendent de comprar la seva biografia per saber-ne més.

Què li sembla que tothom parli de vostè com a jove promesa?

A.M.: Això vol dir que a la gent li agrada el que sent i em preveu futur, però no em pressiona gens. El que em pot pressionar ara és quan un concert s'omple. Aleshores hi ha molta gent que espera alguna cosa de mi i jo he de donar la talla, però per sort el Joan sovint em recorda que no he d'intentar més que ser jo mateixa.

La seva tasca com a director musical d'Andrea Motis està sent molt intensa. Què ha vist en ella i què creu que la fa tan especial?

Joan Chamorro: L'Andrea té, a part d'un gran talent musical, una facilitat molt gran per fer seves les cançons que canta. No ho fa des de la tècnica sinó des del cor i això, unit a una veu sensible i diferent, fa que sigui molt especial. A més, des que als 13 anys va començar a col·laborar amb els meus grups, la seva evolució ha estat increïble tant en la veu, com en el saxo i la trompeta.

L'Andrea publicarà el seu pròxim disc amb una multinacional. Què ens en pot dir?

J.C.: Només puc dir que tenim previst gravar un nou disc amb una companyia molt important a nivell mundial per a principis de l'any que ve, i que ja estem treballant en el repertori i en els arranjaments.

Com serà aquest disc?

J.C.: Serà un disc molt especial, amb les últimes cançons que estem incorporant al nostre repertori i algunes de noves. Hi haurà arranjaments per a quartet de corda i secció de vents, tindrem molts colors diferents i la veu de l'Andrea li donarà coherència i sentit únic.

Quin serà el seu paper en aquesta nova etapa de l'Andrea?

J.C.: Serà exactament el mateix que fins ara. Jo seré la persona que dirigirà la part musical, a part de tocar diversos instruments, i junts decidirem el repertori i el tipus de colors que es donaran a cada tema. També seré la persona que l'aconsellarà en les decisions importants, perquè la seva carrera segueixi en la mateixa línia ascendent i sense entrebancs.

Què li sembla que la comparin amb la Norah Jones? Creu que és positiu o prefereix no comparar-se amb ningú?

A.M.: A mi m'agrada molt i crec que és un bon senyal, però la veritat és que quan canto no intento assemblar-m'hi. Escolto més aviat Billie Holiday, Ella Fitzgerald, Nina Simone i Annie Ross, entre d'altres.

Més enllà de les seves vocalistes preferides, com a instrumentista quins són els seus referents?

A.M.: De trompetistes m'encanten Bobby Hackett, Louis Armstrong, Harry Sweets Edison, Dizzy, Chet Baker i Miles Davis. Són tots molt diferents, però tots tenen màgia i fan sentir coses extraordinàries amb la seva música. De saxofonistes em fixo sobretot en Johnny Hodges, Sidney Bechet, Charlie Parker, Cannonball Adderley...

Creu que l'Andrea pot compaginar sense problemes la seva carrera individual amb els compromisos de la Sant Andreu Jazz Band?

J.C.: De moment, el nostre projecte conjunt és totalment compatible amb el de la Sant Andreu Jazz Band. Es potencien l'un a l'altre i això pot durar dos o tres anys més. Després ja es veurà.

A més del jazz més clàssic, quines altres músiques li interessen o voldria explorar?

A.M.: Jo crec que aniré ampliant el meu coneixement de la música de mica en mica. De fet, en concert ja fem temes que surten del jazz com ara Hallelujah de Leonard Cohen o La Javanaise de Serge Gainsbourg. Però ara no penso a ampliar. Escolto molt de jazz i intento aprendre'n al màxim, és un estil infinit. És molt antic, ha evolucionat molt i s'ha fusionat amb tot.

Com imagina la seva carrera d'aquí deu anys?

A.M.: Només fa tres anys que treballo amb el Joan i evolucionem constantment, canviem, aprenem, tot va pujant i intentem cuidar al màxim tot el que fem. Com que tot canvia, no em puc imaginar d'aquí deu anys, però jo crec que la música continuarà sent la meva vida i espero ser tan feliç com ho sóc ara.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT