Publicitat
Publicitat

ENTREVISTA A: DOLO BELTRAN

"No sóc gens princesa "

Perfil Filla d'immigrants, a casa seva no sonava Pau Riba sinó Rafael Farina, Ana Reverte i la Pantoja. Amb els germans Caïm i Pauet Riba forma el grup Pastora. Es considera més compositora que cantant. No li agrada anar de vacances i es refugia a la casa que té a l'Empordà per escriure i compondre durant l'estiu. Amb el Caïm està preparant un EP de cançons en català.

Un flaix d'un estiu?

Sola, de petita, fent pastetes de fang a casa l'àvia. Tenia una relació molt estreta amb la meva àvia. Era analfabeta i jo li llegia llibres. M'agradava estar amb ella.

On marxes ara?

No m'agrada anar de vacances. Tinc una casa a la platja on vaig a compondre, a escriure, a tot. M'agrada viatjar, però mai en època de vacances.

A l'estiu us toca treballar?

Aquest estiu hi ha bolos grans però no bolos d'ajuntament, de festes majors, els de supervivència, que dic jo. Però això et permet fer altres coses. Ho aprofito per escriure, estic molt creativa. I està bé tenir l'estiu per a tu. Et replanteges coses.

Com coneixes Pauet i Caïm Riba?

Jo era membre de la Companyia General Elèctrica, i el Roger Bernat va contractar el Caïm per fer la banda sonora de l'espectacle Joventut europea . Em va conèixer en un assaig, despullada i plorant, perquè el Roger em matxacava molt, bé, matxacava a tothom, i al Caïm li va agafar la cosa paternal, protectora. De seguida vam connectar. Li vaig dir que cantava i ell que necessitaven una veu. I allà va néixer Pastora.

Com va arribar l'explosió de Lola ?

Jo passava les maquetes. Un dia, el Dani Macaco em va dir: m'enduc la maqueta a Madrid. L'endemà em van trucar de Warner i allà va començar tot.

Arribar i moldre?

No! Tots ens deien: " Os editamos 'Lola' y si funciona os hacemos un disco ". Vam ser molt llestos perquè vam saber dir que no. Fins que va aparèixer el Carlos López, de Sony, en aquella època BMG-Ariola, dient que ens muntava una carrera musical: aquell disc i quatre més. Però aleshores van arribar dues mogudes: la crisi de la pirateria i el boom d' Operación Triunfo . I es va acabar la cosa.

La pirateria entenc que és un problema, però OT ?

De cop els artistes ja no tenien valor. Les discogràfiques van copiar el model d' OT i van decidir que l'artista era d'elles, tot! Contractes, drets d'autor, management , els directes, volien pillar de tot arreu, ho controlaven tot i ho cobraven tot. I tots els grups que van entrar nous aquell any van pringar.

I què va passar amb Lola ?

Pastora va ser l'únic grup que va dir que no, i vam estar tot un any amb el disc en un calaix, i això que acabàvem de tornar de Londres de gravar un disc amb Everything but the Girl. Després d'un any, vam quedar altra vegada amb Sony i vam arribar a un acord en què guanyàvem les dues parts. I, per fi, va sortir Lola , l'estiu del 2004. Quan em diuen que em vaig fer famosa de cop, no saben què diuen!

Què distingeix Un viaje en noria del treball anterior?

L'anterior era més lineal, aquest és més orgànic, no depèn tant de l'electrònica. Els que l'escolten diuen que és estrany, cada cançó és molt diferent de l'altra. Molts diuen que la cançó que més els agrada és Dolços somnis, no només gent d'aquí, també d'altres llocs d'Espanya. Ara el Caïm i jo estem muntant un EP digital amb quatre o cinc temes nous en català. A mi em fa gràcia perquè tinc un català molt curiós, diu tothom, entre xava i no sé què, però mola escriure en català.

Després de deu anys, el públic de Pastora ha canviat?

S'ha definit. Al principi portàvem un espectacle molt de l'estil trip-hop i no entenien el concepte de les projeccions i una cantant friqui que ballava i explicava històries. Ara tenim un públic que sap el que vol i qui som.

Ets més cantant que actriu?

Sóc més compositora que cantant, encara que amb els anys he après a cantar. Quan vaig començar xiuxiuejava, em costava treure la veu. Ara ja no em fa tanta por.

Com ha anat el teu pas per la sèrie Infidels ?

Vaig fer un càsting i van trigar molt a dir-me que sí. La gent es pensa que m'ho van donar de seguida i no va ser així. Vaig passar per tots els papers i, finalment, vaig ser la Dani. M'ho vaig passar mot bé. Tinc molt bona relació amb elles, ens veiem, fem sopars. Té gràcia perquè la gent ens veu sopant juntes i sents que diuen: són elles!

Si et tornen a cridar per a una sèrie diràs que sí?

Sí, ho hauré de negociar amb el Caïm. Però a mi em va bé, pensa que em passo molt de temps en una furgoneta amb deu homes, m'haurien d'indemnitzar! [Riu.] Tinc una relació molt peculiar amb els homes. Sóc molt talibana, els he de parar els peus perquè estan desbocats! Però, després de deu anys junts, sóc com ells. I, esclar, arribo aquí i tinc problemes perquè no sóc gens princesa.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT