Nit d'estiu de lluna plena. El majestuós Teatre Grec estava a punt per rebre les quatre grans dones que formen Las Migas, i a l'aire, hi havia un ambient un punt agredolç. El de dissabte va ser el concert de comiat de la veu de la banda, Sílvia Pérez Cruz, a Barcelona, i això pesava. L'adéu de la cantant a aquesta formació amb la qual ha compartit set anys i mig decisius de la seva carrera professional, i també personal, no va poder ser més apoteòsic. Més de dues mil persones -ple a l'emblemàtic espai de Montjuïc- no van voler perdre's la personal proposta d'aquest grup que aposta per un flamenc propi, per la mediterraneïtat, pels sons elegants, subtils i plens de sensibilitat. L'emoció era innegable i Sílvia, que sempre es va mostrar ferma, no va poder evitar en un punt de l'actuació dir tímidament i amb sentit de l'humor: "No vull parlar gaire del tema, perquè la secreció de llàgrimes està contraindicada amb l'execució de sons".
Com no podia ser d'una altra manera, el concert va ser bonic i brillant des del primer tema, Los cuatro muleros , el mateix que obre el disc Las Reinas del Matute de l'any passat. El va seguir Unes veus , una preciosa cançó que Las Migas van crear per a l'obra homònima dirigida per Marta Angelat, i per a la qual van comptar amb la col·laboració del contrabaixista gadità José López i d'Aleix Tobias, un altre clàssic de la banda, a les percussions. L'altra gran participació del concert, la de la bailaora i coreògrafa Rafaela Carrasco, va arribar en el quart tema de la nit amb unes esfereïdores alegrías que la sevillana va ballar en bata de cua blanca amb la seva peculiar distinció. Alhora, sorgien mirades de complicitat entre la guitarrista flamenca Marta Robles i l'empordanesa, a qui va presentar com una dona imparable, plena de força, que li "ha canviat la vida", i també somriures dirigits a l'altra guitarra, la francesa Isabelle Laudenbach.
Després de presentar el seu disc en un marc tan prestigiós com l'Auditori i de passar pel Palau de la Música de Barcelona, Las Migas es trobaven a gust en l'espai grec, i, tot i que no era un concert fàcil, aquestes quatre valentes el van superar de llarg i amb molt bona nota. Van ser esplèndids els solos de violí de l'alemanya Lisa Bause i emocionant la introducció amb el seu acordió del tema de Carlos Cano, María la Portuguesa , que Sílvia va dedicar a la seva mare i a la seva filla Lola.
Sota l'atenta mirada de la lluna, un astre que, com va dir la gironina, les persegueix en molts dels seus temes i que va voler ser present en una nit tan especial, no va faltar una dedicatòria a la nova veu del grup, Alba Carmona, ni boleros, com el que el pianista de Cadis Javier Galiana els va regalar en la seva opera prima ( Noche en el río ). Tampoc van faltar referències al periodista i bon amic del grup Luis Troquel, que va escriure una de les cançons més boniques de l'àlbum, Caricias de sal , i que va comptar amb l'honor de ser ballada per Carrasco en pantalons i amb un señorío captivador.
Hi va haver rialles, picades d'ullet, alguna llagrimeta incontrolable i riures com els que Tobies i López van arrencar al públic amb uns divertits balls improvisats. Nit rodona per dir adéu a Sílvia de Las Migas i per desitjar-li el millor en un camí en solitari que ja li somriu.
