Dimarts a Enemigos íntimos es reiteraven en una història de la qual Telecinco vol treure més suc del que pot donar. Hi anava d'entrevistat (en exclusiva, per descomptat) Nacho Polo. Aquest noi, tan educat com inexpressiu per culpa d'una cara anestesiada pel Botox, va ser durant 16 anys la parella de Víctor Sandoval. Col·laborador capaç d'amputar-se un dit del peu per aconseguir minuts de tele, Sandoval fa setmanes que carrega contra el seu excompany amb uns nivells d'alienació mental dignes d'ingrés hospitalari. La setmana passada Enemigos íntimos ja va aconseguir gravar una entrevista amb aquest noi. Ahir ens van servir el segon plat: el portaven al plató en directe.
És la televisió de la reiteració: furguen en una mateixa història i els babaus que s'empassen amb interès aquests programes se senten reconfortats en la repetició. Els programes del cor quan troben una trama que funciona fabriquen una mena de bucle interminable. Igual que els nens volen sentir el mateix conte mil vegades, alguns espectadors frueixen de sentir-se cada vegada més dins d'aquella història. És la idiotesa màxima: una espiral que no controla ni el mateix presentador de l'espai, Santi Acosta. L'home rep ordres a crits per l'orellera, i són tan fortes que la resta d'espectadors també sentim els missatges. Es confon a l'hora de donar pas a la publicitat i s'obnubila amb les explicacions del convidat. Els col·laboradors retreuen al convidat les fotos suggerents que penja al Facebook, l'altre es defensa acusant l'exmarit amb l'eufemisme de "cometre excessos" i ens acabem sabent de memòria el diagnòstic mèdic d'una falsa picada d'aranya que és l'origen de tot plegat. I la tele ens porta el seu verí fins al menjador de casa.
