CRÍTICA TV
Ara Estiu 30/07/2011

'Follow the leader, leader, leader'

i
Empar Moliner
1 min

De la mateixa manera que als Estats Units hi ha el canal judicial (on treballava el gran Dominick Dunne, el presentador de l'addictiva sèrie documental Crímenes imperfectos , que aquí podem veure a La Sexta), a la nostra televisió jo hi posaria el Canal Rodes de Premsa.

No ho dic de broma. Em sembla un gènere que, gràcies, en part, a Josep Guardiola (i també al seu antagonista, José Mourinho) té cada cop més adeptes. És edificant sentir cadascuna de les preguntes que fan els periodistes (algunes de llepones, algunes de boníssimes) i, l'endemà, llegir-ne el resum als diaris o sentir-ho als programes esportius.

Per cert, ja que parlem de programes esportius, dijous, a Primer toc , de RAC1, van obrir amb Karma Police , del disc OK Computer , de Radiohead. La meva admiració pel programa va disparar-se fins a l'estratosfera.

Tot això venia perquè vaig estar seguint -també- al canal 3/24 la roda de premsa que va fer ahir José Luis Rodríguez Zapatero, el president del govern d'Espanya. A diferència de Guardiola, el president surt sempre dret. Hi havia menys periodistes que en una roda de premsa del Barça. I suposo que per això em va entendrir el gest de Pepe Blanco, el vicesecretari general del PSOE.

Seia a la primera fila de la sala de premsa, entre els periodistes, i escoltava les paraules de l'encara líder del seu govern. Em va recordar alguna cosa i no hi vaig caure fins al cap d'una estona. Feia com els amics i els parents dels músics, que saben que la sala de concerts no s'omplirà ni de broma i es posen a la primera fila perquè no es vegi tot tan buit…

stats