Juanes: "Vaig créixer escoltant rock, però també 'vallenato' i cúmbia"

L'estrella colombiana Juanes toca aquesta nit al Sant Jordi Club en la segona parada a l'Estat espanyol de la gira de presentació del disc P.A.R.C.E. (2011). "Aquest espectacle és una mena de diari en què repasso la meva carrera com a solista des del primer disc fins a l'últim", explica Juan Esteban Aristizábal (Medellín, 1972), més conegut com a Juanes. I no hi faltaran èxits com La camisa negra i A Dios le pido , del tercer disc, Mi sangre (2004).

A les seves cançons mescla el rock anglosaxó amb música popular llatina. Per què?

M'alimento de tot tipus de música, i com que sóc colombià, vaig créixer escoltant rock, però també escoltant cúmbia, vallenato , merengue, bachata , i tot això queda, d'alguna manera, així que es tracta d'agafar-ne el que vulguis. De música pura, avui en dia, és molt difícil de trobar-ne. Cada vegada hi ha més globalització i tot està més connectat.

La seva carrera va començar de molt jove amb un grup de heavy .

Vam començar el 1983, gairebé fa trenta anys, va ser durant l'època de l'adolescència, en què m'identificava molt amb aquell so, però òbviament també m'identifico molt amb la música popular.

Li sembla important que la música d'un artista reflecteixi la tradició musical del lloc on pertany?

Jo crec que sí, crec que qui no accepta el seu entorn és com si no tingués poble. I crec que és important tenir-ne. Has d'escoltar tot el que et ve, però també has de tenir molt clar qui ets i d'on véns, i plasmar-ho a la teva música.

Com va començar amb Juanes?

Vaig començar el 1998 a Los Angeles, on vaig anar a parar per accident. Quan vaig arribar-hi no tenia res, només molts somnis i ganes de buscar oportunitats, i en vaig trobar. En aquella època la música que feia no tenia gaire cabuda a les ràdios, era massa rock per a la música pop i molt pop per al rock. Després, a poc a poc, em vaig anar obrint camí, i fins avui. Però és una lluita constant, la música. No et pots despistar, has de continuar treballant. I també has de tenir en compte què vols fer: si vols fer música menys comercial també n'has de fer.

Què vol dir P.A.R.C.E. ?

Parce vol dir amic, i la forma de les sigles és un exercici perquè cadascú hi doni el sentit vulgui.

Què buscava amb el disc?

Amb un disc sempre busques expressar-te, treure tot el que portes a dins, plasmar-ho en una cançó i desfogar-te. És un purgant, tot allò de l'ànima que està bé i que està malament, l'amor, el desamor, la vida.

Les seves cançons arriben a molta gent. Això li crea certa responsabilitat?

Cada cançó que faig la faig perquè em surt, i fins i tot quan faig cançons de temàtica social no pretenc que la gent les escolti ni que pensi res en concret. Es tracta només d'expressar el que jo sento. És com si pensés en veu alta. No sento una responsabilitat especial pel fet que la meva música arribi a molta gent. En general les cançons de temàtica social no són massives, no arriben particularment a la gent.

En la seva música alterna temàtica social i cançons festives. És difícil fer-ho compatible?

Del que es tracta és de trobar el balanç entre aquests dos mons, que és el que faig jo, mesclar la part social amb cançons d'amor i amb festa.

Està implicat en diverses iniciatives filantròpiques, oi?

A la fundació Mi Sangre treballem contra les mines antipersona, perquè és un tema que a Colòmbia toca molt de prop. És un país molt afectat, i la cultura i l'art tenen una missió molt important, és una manera de curar ferides. Però també treballem amb la gent jove de les ciutats, i per promoure la pau amb la cultura i la música, cosa que també hem fet amb els concerts Paz Sin Fronteras. N'hem fet un a Veneçuela i un altre a Cuba.

Què li sembla que la seva compatriota Shakira visqui a Barcelona?

Li desitjo que sigui feliç. És el que és més important.