Podem comprar una illa? Podem. Podem comprar una muntanya? Podem. Més enllà de les seves dimensions, si tenim diners i l'actual propietari està disposat a vendre, ho podem comprar quasi tot. Ara bé, cal tenir present que tenir una illa pròpia a la Mediterrània o al Pacífic comporta moltes obligacions i que no sempre és un passaport directe cap a la felicitat.
El portal canadenc Private Islands Online (privateislandsonline.com) deu ser un dels més visitats per músics i actors de renom mundial que, fastiguejats de guanyar quantitats indecents de diners, busquen un paradís daurat on retirar-se. S'hi ofereixen prop d'un miler d'illes situades en tots els mars i oceans dels cinc continents. N'hi ha a França, Grècia i Croàcia, a Egipte, Kènia i les Maldives, a les illes Verges, la Polinèsia i Jamaica.
De totes les mides i els preus
La més cara és la tailandesa Ranyai, pròxima a la localitat turística de Phuket. Té una extensió de 40 hectàrees i en demanen 110 milions d'euros. Si el pressupost no ens arriba, sempre ens podem conformar amb la panamenya illa de Gatún. És de la mida d'una pista de bàsquet i surt per poc més de 20.000 euros.
Per als que s'ho poden permetre, tenir una illa s'ha convertit en un somni que de vegades es fa realitat. La nova propietat esdevé el símbol més visible del poder que han acumulat, un refugi pel qual es podran moure sense por a ser molestats per fans ni paparazzi .
Però la vida en una illa no sempre és idíl·lica, adverteixen a la mateixa web de Private Islands Online. Les deficients comunicacions, la possibilitat de contraure malalties exòtiques o els inconvenients legals ens poden fer la vida impossible, i és que comprar una illa no vol dir que hi puguem fer el que vulguem.
Josep Maria Espinet, advocat de la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona, assenyala que a Catalunya no existeix "cap límit objectiu pel que fa a l'extensió del terreny que vulguem comprar". Les limitacions, precisa, són d'una altra mena. Perquè ser propietaris d'un paisatge de postal no ens exonera de complir la llei.
Responsabilitats no esquivables
A Catalunya, el Codi Civil enumera en l'article 545-2 una sèrie d'obligacions i deures que els propietaris estan obligats a respectar per l'interès públic. Les restriccions al dret de propietat afecten aspectes tan diversos com la protecció del medi natural, les aigües continentals o les aigües freàtiques, les construccions, les vies de comunicació, les costes, la defensa nacional, l'energia nuclear, l'explotació d'hidrocarburs, el trànsit de vaixells o la navegació aeronàutica.
Això significa que, en el cas d'una illa, no es pot prohibir l'accés a la costa, o que el propietari d'una cala ha de permetre l'accés a la platja. "Per fortuna, no és com al segle XIX, en què el propietari podia fer el que li donés la gana", conclou Espinet.
