La seva trajectòria llarga amb dilatada col·laboració, des de La Publicitat el 1924 fins a La Vanguardia el 2011 passant per L'Instant o l'Avui, és una de les més sòlides del periodisme català.
S'esvairà l'episodi fosc de servei al franquisme arran de la guerra. Restarà l'escriptor: articulista, corresponsal, cronista sempre. Contempla el món, els protagonistes polítics o culturals amb la capacitat del documentat i amè narrador. Aplega temàtiques, ciutats, esdeveniments, personatges. Reportatges dels anys trenta, cròniques de viatges, semblances de polítics o artistes, dels cinquanta als vuitanta, sempre articles d'opinió. Ens aproxima al món i ho fa, pulcrament, amb la ploma acurada. Amb la millor virtut del periodista: la passió que encomana sota aparent fredor i amanida d'interès.
Avui és valorat, llegit a la universitat com a articulista sagaç, narrador d'un món agitat, testimoni únic, cronista rellevant en definitiva. D'un autobús en un viatge famós des de Múrcia fins a Barcelona el 1929 a una caminada al camp de Dachau el 1945. Una crònica del segle. Ibáñez Escofet, al pròleg de Protagonistas que conocí, comenta l'aspecte efímer del periodisme. Els llibres apareguts, i els futurs, palesen com Sentís és una excepció.
