Portaceli recrea un episodi sagnant de la història polonesa

BARCELONA.L'any 1941, uns 1.600 jueus van morir cremats a la població polonesa de Jedwbane (al nord de Varsòvia). La història va assenyalar els ocupants nazis com a culpables de l'assassinat, però dos estudis de principis d'aquest segle han donat la volta als fets i han demostrat que els autors de la massacre van ser el mateixos companys i veïns de les víctimes. A partir d'aquesta colpidora història real, Carme Portaceli ha creat La nostra classe , muntatge que presentarà de demà al 24 de juliol al Lliure de Gràcia dintre de la programació del Festival Grec.

Joan Sellent i Sonia García Navarro han traduït el text original de Tadeusz Slobokzianek, que utilitza un llenguatge planer, ingenu i brutal que barreja rimes populars i cançons infantils. Segons Sallent, això feia que "donar-li vida a l'escenari no fos fàcil", encara que creu que el resultat "és rodó".

Víctimes i botxins

Els protagonistes són deu companys de classe, cinc catòlics i cinc jueus, víctimes i botxins. Els interpreten David Bagés, Rosa Boladeras, Jordi Brunet, Ferran Carvajal, Roger Casamajor, Lluïsa Castell, Gabriela Flores, Albert Pérez, Xavier Ripoll i Albert Triola. Alguns són els actors de confiança de la directora i d'altres noves incorporacions, però tots "actors boníssims, implicats i compromesos amb la seva feina", comenta satisfeta Portaceli.

La directora torna a comptar amb Paco Azorín per crear l'espai escènic, on s'ha recreat una classe, encara que també pot ser un lloc on es jutgen persones. Tot i que assegura que és el muntatge on menys l'ha necessitat Portaceli, Azorín ens avança, ras i curt, que "és el millor muntatge de la Carme dels últims deu anys".

La nostra classe no és una història de bons i dolents. Ens posa davant els ulls una societat normal; veïns que vivien en pau i que, sense cap raó personal, es transformen en enemics durant part del segle XX. Parla de la culpa col·lectiva i d'una veritat que sembla que ningú vol conèixer.

Per l'actor David Bagés, Slobokzianek ens vol donar un toc d'atenció: "Com ja va dir Semprún, ningú no ens pot assegurar que això no torni a passar". Els assassins són persones normals, veïns que fins el dia anterior convivien en harmonia. El text parla de com elements polítics i econòmics externs ens influeixen i, sense adonar-nos-en, s'apoderen de les nostres accions i fan que ens convertim en allò que mai no hauríem ni tan sols imaginat. Nacionalismes i religions transformen, sobtadament, amics i companys en terribles enemics.

L'obra s'estructura en catorze escenes o lliçons que transcorren des del 1931 fins a l'actualitat. Els deu personatges, que estan sempre en escena, es van explicant a ells mateixos el que va passar i per què van prendre segons quines decisions. És una mena de venjança que demostra que, de vegades, les persones es creuen les seves pròpies mentides.

Al principi de l'espectacle els personatges ja se'ns presenten morts, però a mida que evoluciona l'acció coneixem els detalls de les seves vides i de la seva mort.

Segons David Bagés, que interpreta Zygmunt, un dels personatges clau de l'obra, "el que va salvar molta gent va ser la seva entitat física, però no la vida, perquè la vida no es torna a aixecar. I ells ho saben". El text mostra com el crim no deixa ningú innocent, fins a l'extrem que un dels personatges confessa, quaranta anys després dels assassinats: "Tant de bo hagués mort també al graner".

Abans de l'obra que dirigeix Portaceli, ja existia un muntatge polonès que es va representar, amb gran impacte, a Londres i a la mateixa Polònia, on parlar dels fets que van succeir a Jedwbane encara fa mal. "La societat polonesa està encaixant la realitat", diu Portaceli. "Hi ha persones que han demanat perdó pel que va passar", afegeix.

A Varsòvia, a la primavera

La peça teatral se situa a Polònia, però és extrapolable a qualsevol guerra. "Thomas Bernhard deia que si rasquem una mica, sota la nostra pell hi ha un nazi, un intolerant i irracional", va comentar la directora. La Guerra Civil Espanyola o la guerra dels Balcans estan plenes d'històries semblants. La directora valenciana admet que s'ha parlat molt de l'holocaust nazi i d'altres massacres brutals, però que "l'obra ho explica d'una manera més abstracta però més colpidora que les imatges que es veuen per televisió".

Després de passar pel festival Grec, La nostra classe viatjarà fins a Varsòvia, on es representarà dintre del festival de primavera. Serà una bona manera de veure com assumeixen els polonesos el seu passat vist per uns ulls forans.