Publicitat
Publicitat

Quaderns Crema i Ela Geminada en publiquen dues antologies

La poesia de Rainer Maria Rilke torna a les llibreries

Cinquanta poemes de 'Neue Gedichte' i Poemes francesos permeten accedir per primera vegada en català a dos moments importants de la lírica robusta i viva de Rainer Maria Rilke.

Aquests anys diverses editorials han posat a l'abast del lector en català noves traduccions d'una part significativa de la producció en prosa de Rainer Maria Rilke (Praga, 1875 - Val-Mont, 1926): el 2008 van arribar Cartes a un jove poeta (Angle), reflexions sobre la creació artística; el 2010, Auguste Rodin (Obrador Edèndum), monografia sobre l'escultor de qui Rilke va ser secretari i Els quaderns de Malte Laurids Brigge (Viena), novel·la d'aprenentatge i desencís en què un jove que vol arribar a viure de la poesia pren consciència que l'única manera de combatre la mort està del tot relacionada amb l'art que treballa.

Amb les dues referències més importants ja traduïdes - Els sonets a Orfeu (Llibres del Mall, 1979) i Elegies de Duino (Proa, 1995)- quedava per explorar la part més jove de l'obra lírica de Rilke i la que va escriure els últims anys de la seva vida, mentre s'estava a Suïssa i traduïa Paul Valéry a l'alemany. L'antologia de Cinquanta poemes de 'Neue Gedichte' , signada a quatre mans per Feliu Formosa i Joan Margarit i publicada a Quaderns Crema, rescata una selecció dels dos volums de Nous poemes que Rilke va publicar l'any 1907 i 1909, respectivament.

Entre alguna cançó d'amor, records sàfics, poemes mitològics i uns quants textos dedicats a glosar episodis bíblics, hi trobem uns quants Dinggedichten (poemes objecte), que l'escriptor va explorar a partir del contacte amb Rodin i les seves opinions sobre l'observació objectiva: dedica versos memorables a una rosassa ("aquest ull, que aparentment reposa, / s'obre i torna a tancar-se amb brusquedat / arrossegant [la mirada] fins a la sang roja") i a una pantera ("el suau caminar de passos forts, flexibles / amb els quals descriu un mínim cercle, / ve a ser com una dansa de força entorn d'un centre / on roman atordida una gran voluntat"). Quan aborda un poema sobre el poeta, Rilke condensa en vuit versos un autoretrat en què fa referència al nomadisme, que el portaria de Praga a París, Duino, Munic i Val-Mont, llocs que aniria incorporant a l'obra. "Per a Rilke, com per a Joyce i Proust, els llocs són un índex d'emoció on es vessa una mica de cendra de l'ànima. No un lloc per segellar maletes i afegir rètols vermells a l'equip del viatger", va escriure Richard A. Latcham a l'article L'ànima melodiosa (1928).

La llengua del verger

"Potser si he gosat escriure't, / llengua prestada, ha estat per fer servir / aquest nom rústic, l'únic imperi del qual / em turmentava des de sempre: Verger", llegim en un dels poemes que Mariàngela Vilallonga ha traduït per a la primera referència d'Edicions de la Ela Geminada, reunió dels quatre reculls que Rilke va escriure a Suïssa ( Vergers , Quartets del Valais , Les roses i Les finestres ) poc després d'haver completat Elegies de Duino i Els sonets a Orfeu , represos l'any 1922 després d'una època d'anguniosa esterilitat creativa.

El Rilke dels poemes francesos rescata el motiu circumstancial d'alguns dels millors moments de Neue Gedichte -el palmell de la mà, la vianant d'estiu, la finestra- i n'escriu quartets inspirats que, tot i la rima, no defugen la fatalitat, que picaria a la porta del poeta el 29 de desembre del 1926 i se l'emportaria cap als seus dominis.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT