Publicitat
Publicitat

DE TURISTA

'Non-magical Mistery tour'

He pujat al Bus Turístic (23 €) a quarts de deu del matí ple d'il·lusió, m'han passejat per Diagonal, Sants, Montjuïc, el Port, la Vila Olímpica, la Via Laietana i el passeig de Gràcia -ruta vermella- assegut a tres metres del carrer i al cap de dues hores he tornat a baixar-hi sense que m'hagi passat gaire res. Però descansat, això sí.

D'acord: qualsevol ciutat, un dia feiner d'estiu, vista des del segon pis d'un autobús emociona més aviat poc, tret que estigui en guerra, que no és el cas. Però almenys alguna cosa t'ha de passar. I al Bus Turístic m'hi han passat ben poques coses.

Què he vist de Barcelona? Que és un gran aparcament de motos, que els balcons estan buits -i a mi que m'havien dit que hi emmagatzemaven bombones taronges! La gent s'inventa unes coses!-, que està molt neta -perquè ahir va ploure?-, que hi ha molts busos turístics com el meu que volten pels carrers i que els taxis tenen el sostre negre, amb el sol que fa!

També m'he adonat que de vegades sembla una mica París , que té una història potent i antiga i un port imponent, amb una zona d'embarcacions esportives gairebé dins de la ciutat, que hi ha platges al davant de la Vila Olímpica i moltes estacions de bicicletes i que dins de l'Estadi Olímpic sembla que hi estan preparant un concert de rock i ja hi ha tot de fans fent cua estirats per terra.

Sí, ja ho sé, molts turistes , com la família que acaba de seure al meu costat a mig recorregut, fan el viatge a trossos i van baixant i pujant i no com jo que me'l faig tot d'una tirada, però...

D'on em podrien venir les emocions? De les explicacions que en deu llengües diferents pots sentir pels auriculars que et regalen quan puges al bus. Però en lloc d'apostar per tocar-te la fibra, per explicar-te alguna cosa dramàtica, per picar-te la curiositat, per descobrir-te fets sorprenents sobre la ciutat, l' off poques vegades deixa de ser un recitat ben intencionat però tirant a monòton, a burocràtic. I amb una música d'ascensor que et pot treure de polleguera, sobretot durant les aturades llarguíssimes en què les deu veus en off deuen haver baixat totes juntes a fer un riu. Què faig, doncs? Com que sóc un turista solitari i no tinc ningú amb qui comentar el que veig -activitat bàsica del turista-, i em començo a avorrir, miro d'endevinar d'on és la família que tinc al costat -"Quina llengua parlen?", em pregunto com a bon turista quan sento una llengua que no reconec, "és català ?"-, em faig bons propòsits per al curs que ve (ajudar més a casa, no pensar tant en la feina, aprimar-me...), observo com van canviant els anuncis d'un panell publicitari…

Vol dir això que el Bus Turístic no val la pena? No, i tant que la val! Fer de turista és una activitat tirant a esforçada, a feixuga, i estar-se un parell d'hores assegut a la terrassa d'un bus, sobrevolant la ciutat, badant i fent fotos, sempre s'agraeix. És millor anar acompanyat, esclar, i així poder comentar on aniràs a dinar i fer antropologia barata sobre el lloc que visites però, com que vaig sol, parlo amb vostès i els explico què vaig veient i els encolomo alguna reflexió antropològica -barata?-. I sí, mira, al final els hi he preguntat, i la família aquella no són catalans, són d' Hongria . Bona gent, els d'Hongria.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT