AQUEST DISSABTE als mercats i supermercats hi ha el Gran Recapte d’Aliments, que té l’objectiu de recollir menjar per a les famílies més vulnerables. Aspiren a aconseguir 4.000 tones de menjar, amb l’impuls de 20.000 voluntaris. És una feinada, la logística de recollir i distribuir a les entitats aquests aliments, i per sort el teixit associatiu respon de manera exemplar. Com sempre. Si tot va bé, a la nit celebrarem un nou rècord, conscients que en el capítol de les causes no hi ha absolutament res a celebrar. Per això, perquè celebrem que creixin les beques menjador però no podem celebrar que es dispari la pobresa infantil, perquè celebrem la quantitat d’iniciatives socials però no podem celebrar que tot i això no donin l’abast, algú pot tenir la temptació de pensar que això d’avui és només una cosa mediàtica, un exercici hipòcrita per calmar consciències. I no és cert. Amb les coses de menjar no s’hi juga. Aquests milers de tones de menjar s’aprofiten de manera eficient i ajuden un munt d’entitats. I l’ajut del Banc dels Aliments no és anecdòtic, no és d’un cop a l’any, és de cada dia de l’any. I no és cert que donar menjar avui ens calmi cap consciència, més aviat ens la remou. Hi ha una tasca de sensibilització associada, però no la sensibilització entesa com a “Mira si som bona gent que ens recordem dels pobres”. És la sensibilització d’entendre que no hi ha dret, que la fragilitat social és descarnada, que volem un país on no hi hagi rècords d’assistència alimentària a celebrar, i que mentre el dibuixem, mentre hi arribem, ja hem d’exigir mesures urgents. Això d’avui no s’acaba avui, per desgràcia. Però la feina d’avui sí que l’hem de fer avui igualment.
