Efímers 08/04/2014

“Jo feminista? No, gràcies!”

La confusió de conceptes allunya els joves del feminisme

Selena Soro
6 min
DONA DE L’ANY? 
 La cantant Katy Perry, Dona de l’Any segons Billboard, diu que no és feminista però que “creu en la força de les dones”.

Barcelona“No sóc feminista. Adoro els homes i adoro la cultura masculina: la cervesa, els bars i els cotxes”. Ho va dir, en una entrevista a YouTube amb un periodista noruec l’estrella nord-americana Lady Gaga, que només a Twitter té més de 41 milions de seguidors. La mateixa que a Scheibe canta: “ Express your womankind, fight for your right. If you’re a strong female, you don’t need permission (“Expressa la teva feminitat, lluita pels teus drets. Si ets una dona forta, no necessites permís”). O a Bad kidz : “ Don’t tell me I’m less than my freedom ” (“No em diguis que sóc menys que la meva llibertat”).

El feminisme és el moviment que té com a finalitat aconseguir la igualtat política, econòmica i jurídica de la dona en relació a l’home, diu el Gran diccionari de la llengua catalana. O segons la menys ortodoxa definició de la periodista Caitlin Moran, autora del supervendes How to be a woman (Ebury Press), és el que “ens assegura de ser legalment iguals que els homes, que si et violen es considerarà un crim, que els teus diners et pertanyen i que mai podràs ser la possessió de ningú”. Però, tot i que el feminisme promou l’equitat entre homes i dones, continuen havent-hi personatges com Lady Gaga, referents per a tantes persones arreu del món i que aparentment defensen valors feministes, que mostren una certa confusió sobre el significat del concepte.

“Cal no oblidar que el feminisme mai ha estat un moviment majoritari entre les dones, però sí que és cert que les entitats feministes tenen un problema de relleu generacional”, diu a l’ARA la doctora Sara Moreno, sociòloga i professora a la Universitat Autònoma de Barcelona, i articulista d’aquest diari: “Però el problema -afegeix- té més a veure amb el llenguatge, que no pas amb el fet que es negui l’existència d’aquestes desigualtats”. Segons la sociòloga, el terme feminisme està molt connotat i genera rebuig, perquè s’associa a un perfil de dona i a un discurs molt determinat.

“Una dona violenta i vulgar”

Per saber quina imatge tenen del feminisme els joves d’avui dia, l’ARA ha reunit una desena d’estudiants de secundària d’entre 14 i 17 anys. Les respostes sobre quina imatge els ve al cap si pensen en una dona feminista són diverses. Entre els que es declaraven no feministes -7 de 10- alguns deien coses com ara: “Una feminista és una dona dura, lesbiana, egoista i que es pensa que sempre té la raó” (noia, 14 anys). “És una dona que vol tenir tot el poder i que es fica amb els homes: em ve al cap una dona robusta” (noia, 16 anys). “Una dona feminista es pensa que tot ho han de fer els homes” (noia, 15 anys). “És una dona que sempre està amb noies i que odia els nois. Una homosexual” (noi, 17 anys). “Una dona violenta i vulgar” (noia, 16 anys).

Les joves que sí que es consideraven feministes -3 de 10, totes noies-, contestaven: “Una dona feminista té personalitat pròpia i no intenta ser com els altres” (noia, 16 anys). “És una dona que defensa les dones i els seus drets” (noia, 14 anys). “És una persona que lluita per defensar els drets de les dones, i que vol que siguin tractades igual que els homes en tots els sentits. Jo em considero feminista, perquè no estic d’acord amb la discriminació de gènere” (noia, 17 anys).

Una estètica antiquada

Segons la sociòloga Sara Moreno, el feminisme actual té un clar problema estètic: “El discurs general retrata un perfil de dona feminista molt determinat, antic i obsolet; el perfil d’una dona que rebutja ser femenina. Els cànons estètics són molt forts, i l’estètica forma part de la identitat”.

Per Moreno, però, ser feminista “és absolutament compatible amb ser sexi”, i és l’estètica antiquada d’aquest moviment el que li va en contra: “La gent no vol sentir parlar de patriarcat: vol sentir parlar de la seva vida quotidiana, d’anècdotes de la vida que li generin interès i empatia -exemplifica Moreno-. Si a una noia de 16 anys li parles del patriarcat, passarà d’escoltar-te. Si en canvi li preguntes si el seu nòvio li demana per WhatsApp quina roba porta, ja estarà més disposada a reflexionar-hi”.

Efectivament, tot i que alguns dels adolescents consultats per aquest diari no s’identifiquen amb la paraula feminista -que la majoria entenen com el contrari de masclista -, denuncien que les dones encara són víctimes de grans desigualtats, i són conscients de les discriminacions que pateixen en la seva quotidionitat. “A la meva família es diu que les dones són les que han de fer les feines de casa”, es lamenta una noia de 15 anys, que tot i així descrivia la dona feminista com “aquella que creu que tot ho ha de fer l’home”. Una companya seva afegeix: “No ens tracten igual que als homes. Cobrem menys en algunes feines, i en altres no ens contracten perquè si ens quedem embarassades ens hauran de pagar pels dies que som fora i contractar un substitut”; és la mateixa que havia titllat les feministes de “dones dures i egoistes” i que tot i així afirmava que els nois i les noies tenen els mateixos drets. “Hi ha coses que el meu padrastre no fa perquè diu que és cosa de dones”, subratllava una altra noia, que sí que s’identificava com a feminista.

Potser falta pedagogia sobre què és el feminisme, però els adolescents són perfectament conscients que encara hi ha molta feina a fer en la lluita per la igualtat de drets entre homes i dones. La majoria de nois, d’altra banda, relacionen les discriminacions gairebé només amb “els maltractaments”, “les violacions”, i els “assassinats”, però no es mostren tan conscients de possibles discriminacions en el seu dia a dia.

Ensenyar els pits com a rebel·lia

Segons la sociòloga Sara Moreno, els models de referència són claus. Actualment, un dels més visibles pel que fa a l’activisme feminista és Femen, que a Espanya ja ha sigut notícia unes quantes vegades. L’última, per haver abordat el cardenal arquebisbe de Madrid, Antonio María Rouco Varela, amb el tors nu i crits a favor de l’avortament.

Sobre Femen, Moreno opina que “és un moviment que ha sabut utilitzar els canals actuals i arribar a la gent”. Segons la sociòloga, “les seves aparicions generen un impacte, encara que a les feministes recalcitrants no els sembli bé perquè acaben sent dones objecte, que utilitzen el seu cos per reinvindicar la dona”. “A mi no em sembla gens malament, sempre que vagi acompanyat d’un discurs. Si només genera proximitat i impacte, però no hi ha cap discurs crític i propositiu, es queda només en l’anècdota i en l’escenificació”, reflexiona Moreno.

La il·lustradora Moderna de Pueblo (modernadepueblo.com), autora del còmic Los capullos no regalan flores, va publicar una vinyeta a la revista Grazia on reflexionava sobre els punts positius i negatius de Femen. “A favor perquè denuncien el sexisme i fan que els mitjans estiguin més atents a les reivindicacions feministes. Surten al carrer en comptes de quedar-se davant la pantalla de l’ordinador. A favor perquè arrisquen les seves vides i la seva llibertat per la causa, ja que algunes han estat empresonades”.

“En contra -continuava- perquè sempre ensenyen els pits i, això, a banda de desviar les mirades, desvia l’atenció dels seus missatges”. I en to humorístic, afegeix: “En contra per les flors al cap: si són manifestants, per què tenen la mateixa pinta que una bloguera al Primavera Sound?” I reflexiona: “Potser el problema no és Femen, sinó la resta”. Al text l’acompanya un dibuix d’una activista de Femen, amb un cartell que li tapa els pits on es llegeix, com a conclusió: “Volem que se’ns escolti sense haver d’ensenyar els pits!”

‘Celebrities’ que no volen saber res del feminisme

Lady Gaga i el seu “no sóc feminista” no és l’única mostra que les celebrites no tenen gaire bon concepte del feminisme -i que, de fet, no acaben de saber què significa-, encara que defensin els valors feministes a les seves cançons. La cantant Katy Perry, per exemple, el mateix dia que la revista Billboard li entregava el premi de Dona de l’Any, va afirmar: “No sóc feminista, però crec en la força de les dones”. Les seves cançons Roar i Part of me, de fet, parlen sobre l’alliberació i la fortalesa de les dones.

Kelly Clarkson i Taylor Swift també han dit diverses vegades que no s’identifiquen amb l’etiqueta feminista. La cantant Kelly Clarkson va afirmar: “No, no diria que sóc feminista, és un concepte massa fort. Quan penso en una feminista penso en algú que diu que no necessita ningú. I a mi, en canvi, m’encanta que el meu home em cuidi i que sigui un líder”.

L’estrella juvenil Taylor Swift, per la seva banda, va negar que fos feminista i va reflexionar: “No em plantejo les coses com noies contra nois. Em van criar uns pares que em deien que si treballo tant com els homes, puc arribar igual de lluny”.

stats