Cultura 30/07/2014

El fenomen del ‘mapping’

Girona celebra la primera edició d’un festival internacional que busca “experiències memorables”

Antoni Ribas Tur
4 min

BarcelonaA La tempesta, Shakespeare va escriure que l’home està fet de la mateixa matèria que els somnis. Els creadors de mappings li dirien que els somnis estan fets de llum i que precisament a la nit, i encara més a l’estiu, és quan les seves creacions agafen més volada i es poden gaudir sense haver de patir gaire pel temps. El mapping s’ha convertit en un fenomen turístic i cultural que ha captivat des de fa dècades ciutats com Ginebra, Amsterdam, Lió -coneguda pel seu Festival de la Llum- i Sydney. L’any passat Barcelona va organitzar la primera edició del festival Llum BCN i aquesta nit arrenca a Girona la primera edició del Festival Internacional de Mapping de Girona.

“Volem que les experiències que proposem siguin molt memorables”, diu Richard Hebert, el director de Bloom, el Centre 3D i de noves tecnologies de Girona, i impulsor i director del festival. Altres ciutats de l’Estat com Toledo i Santiago de Compostel·la també han aprofitat les noves tecnologies per donar una nova visió del seu patrimoni i atreure-hi més i nous públics. A Barcelona, el mapping que la gran empresa canadenca Moment Factory va projectar damunt la façana del Naixement de la Sagrada Família el 2012 durant les Festes de la Mercè va arribar a col·lapsar els carrers del voltant de la basílica. L’any passat Franc Aleu, un dels degans del sector a Catalunya, va convertir els mappings en un element essencial d’ El somni, el sopar multidisciplinari que va idear amb els germans Roca. El 2010 i el 2011 ja es van poder veure mappings a Girona, dins el Giroscopi i el VAD Festival internacional de vídeo i arts digitals, i també l’any passat coincidint amb les Fires i el Temps de Flors.

Ara els creatius de Moment Factory, que han col·laborat amb el Cirque du Soleil i han fet les escenografies de les últimes gires de Madonna i Miley Cyrus, tornen a Catalunya i seran els encarregats d’inaugurar aquesta nit el festival de Girona amb l’obra Oniric, els continguts de la qual es generaran en temps real.

El tret distintiu del mapping respecte a altres tipus de projeccions és que “embolcalla un objecte tridimensional com una nova capa de llum”, tal com explica Juanjo Fernández, de l’empresa Gnomalab, i responsable d’un dels tallers de les jornades tècniques del festival. Els mappings es poden aplicar al prototip d’unes sabatilles perquè el client creï el seu propi disseny, a objectes en moviment i fins i tot a les cobertes de l’òpera de Sydney. “S’ha convertit en un boom. És una nova manera de portar l’espectacle al carrer”, afegeix Fernández. “Ha arribat per quedar-se”, subratlla Eloi Maduell, de l’empresa Playmodes, els responsables tècnics de la reconstrucció virtual dels frescos de Sant Climent de Taüll, després que les còpies que hi havia hagut històricament fossin arrancades. “Té el recorregut assegurat -insisteix-. Els focs d’artifici són molt antics i encara ens segueixen fascinant”. A més de l’espectacle, la visió que Maduell té del mapping és la d’una forma d’art i d’un camp per a l’experimentació. Arran del projecte de Taüll en va descobrir el potencial pedagògic, i també es podria fer extensiu al de la publicitat i, per exemple, portar la poesia visual als carrers.

No trair la identitat dels edificis

Els mappings entesos únicament com a espectacle podrien ser vistos com una banalització de l’espai públic. El contingut dels de Girona estan relacionats amb la història de la ciutat. “Ens vam preguntar com podíem aprofitar aquesta tècnica per crear projectes que tinguin un valor afegit”, afirma Hebert. “El sol fet de seleccionar una façana per projectar-hi un mapping ja implica remarcar-ne la importància -afegeix-. A Girona encara hi ha façanes verges, com la de la catedral. El dia que es decideixi projectar-hi un mapping s’haurà de vigilar què s’hi projecta”.

“Cada vegada és més fàcil fer aquest tipus de produccions”, afirma Matei Paquin, el director del departament de projectes de Moment Factory. Així mateix, assenyala la necessitat d’arrelar les obres al lloc on es projecten: “El mapping permet portar les arquitectures a l’extrem i explicar-hi històries, però els edificis s’han de tractar com si fossin els personatges d’una obra i tenir en compte que tenen una identitat i una història”. “El mapping de l’espectacle per l’espectacle pot arribar a ser excessiu”, diu Albert Burzon, el fundador, juntament amb Ester Comenge, de l’estudi que va col·laborar amb l’empresa Playmodes i els tècnics de patrimoni de la Generalitat en el mapping permanent que reconstrueix els frescos de Sant Climent de Taüll, premiat al congrés Museums and the Web, a Baltimore.

En els últims anys la tècnica ha evolucionat a passos de gegant. “Està més que superada”, afirma Fernández. Com que aquest aspecte està resolt, els reptes del sector apunten cap a la innovació en els continguts. “En molt pocs anys ja s’han creat clixés: edificis que cauen o que són destruïts i llums que els travessen d’una banda a l’altra, per exemple. Cada cop és més difícil d’aplicar la tècnica de manera diferent”.

stats