La fórmula de Rajoy per resoldre el plet català

El dia 7 d’agost el ministre de Justícia, Rafael Catalá, va obrir la porta a reformar la Constitució, cosa que va fer córrer rius de tinta sobre un suposat gir del PP per afrontar el plet català. Dies després Mariano Rajoy va advertir que la reforma, en tot cas, “no agradaria als independentistes”. I finalment ahir el PP va presentar una proposició de llei que permetria al Tribunal Constitucional sancionar amb inhabilitació i multa econòmica el dirigent polític i funcionari que desobeeixi les seves disposicions. Més clar, l’aigua.

Per al PP la manera de frenar el procés sobiranista no és buscar un millor encaix de Catalunya en el marc constitucional sinó simplement endurir la legislació i amenaçar els polítics independentistes i els funcionaris irredempts amb la inhabilitació i multes d’entre 3.000 i 30.000 euros. La iniciativa, presentada a les portes del 27-S i en presència del candidat popular a la Generalitat, Xavier García Albiol, és d’un electoralisme tan barroer que tant el PSOE com Podem van córrer a desmarcar-se’n.

Un cop més el PP aplica a Catalunya la plantilla que Aznar va idear per frenar Ibarretxe, i que va consistir a reformar el Codi Penal per introduir el delicte de convocatòria de referèndums (una reforma que després va ser anul·lada per Zapatero). Rajoy i els seus coreligionaris semblen convençuts que els polítics catalans fan el que fan perquè no perceben cap sensació de perill, sobretot després de l’exhibició d’impotència de l’Estat el 9-N, i que el que cal és mà dura i no negociació i diàleg. Aquesta és l’oferta del principal partit espanyol de cara al 27-S. Durant els tres anys que fa que dura el procés sobiranista, el PP -malgrat els intents desesperats dels partidaris de la tercera via- no ha fet ni un sol gest conciliador ni ha donat cap mostra de voler entendre per què una part important de la societat catalana vol un estat propi. Al contrari, s’ha cregut la seva pròpia versió, que ara vol convertir en llei, segons la qual tot és una maquinació d’uns polítics sense escrúpols als quals cal apartar del poder, fins i tot violentant l’estat de dret. I quan això passi, pensen, tot tornarà a la normalitat. La seva, esclar.