La foto de les fronteres de la dignitat
LA FOTO DE PORTADA retrata un instant, i alhora una dècada, i pel mateix preu retrata una societat. Ens ensenya dos mons de forma simultània, i ens retrata el que els uneix i el que els separa. És la foto d’una frontera, de moltes fronteres. La física, dels subsharians que intenten saltar la tanca, la frontera de la indiferència dels que juguen a golf impassibles, la frontera de la dignitat. Poques vegades una sola imatge dibuixa tan bé els contorns del món on vivim, de forma tan plàstica. La bellesa de la seva estampa li dóna la seva lletjor moral. Ens interpel·la perquè podem pensar d’on estem més a prop, a quin món pertanyem, en un moment que tot és més fràgil i incert. També marca l’arbitrarietat dels destins, de l’atzar. És una denúncia de la desigualtat que serviria per il·lustrar la notícia d’ahir, que el PP intenti accelerar el retorn dels immigrants sense papers, però il·lustra un drama, el de considerar que hi ha gent que neix amb papers sota el braç i d’altres sense. L’activista José Palazón, de l’ONG Prodein, és qui va immortalitzar aquest grup de subsaharians del centre d’internament d’estrangers situat al costat d’un camp de golf. Melilla és la frontera que concentra la diferència per càpita més gran del planeta, i el seu urbanisme ho assenyala perfectament. El que ens uneix i el que ens separa és cada cop més transparent. I ara què? ¿La foto servirà d’alguna cosa? I tant. Del món opac que procura amagar-nos aquestes realitats tan incòmodes estem passant al món que cada cop té més dificultats per ocultar-ho. Cal una sola foto, i escampar-la. El primer pas és sentir vergonya, el següent, immediatament després, és actuar. Ens hem de fer dignes d’un món més just.
