Efímers 01/11/2014

Els funerals són massa cars?

El preu mitjà de l’enterrament ronda els 3.500 euros i augmenta en funció dels serveis contractats

Marc Toro
3 min
NOSTÀLGIA
 Els cementiris de tot l’Estat s’ompliran avui de persones en record dels avantpassats.

BarcelonaEl dia de Tots Sants esdevé una bona oportunitat per recordar els que ja no hi són, però també per pensar de manera serena en la mort i totes les seves conseqüències. Les empreses de serveis funeraris ho aprofiten per anunciar les propostes més innovadores per acomiadar els difunts, i actualment ja ofereixen des de la retransmissió de cerimònies en streaming fins a la decoració de fèretres i urnes. Tot un seguit de serveis que busquen personalitzar l’enterrament, però que també n’eleven el cost. Segons diverses empreses del sector, el cost mitjà d’un funeral és de 3.500 euros, un preu que augmenta en funció dels serveis contractats. Tenint en compte el context de crisi actual, ¿paguem massa per un servei d’interès general?

“Ni de bon tros”, opina el vicepresident del Grup Mémora, Eduard Vidal, que recorda que Barcelona, per exemple, disposa de 15 nivells de preus diferents d’enterrament en funció de la capacitat adquisitiva dels familiars. En funció del que es vulguin o puguin gastar, afegeix Vidal, el cost del funeral va dels 1.000 als 11.000 euros. Amb un miler d’euros, però, el servei no inclou ni l’ús del tanatori ni les flors ni cotxes d’acompanyament al cementiri, entre d’altres. La relació de preus s’acosta bastant a la que planteja el director general de serveis funeraris d’Àltima, Josep Ventura, que afirma que “per 2.000 euros es pot organitzar un enterrament prou digne”. Ara bé, en cas d’afegir música o projectar imatges del difunt a la cerimònia, per exemple, la factura ja és més alta. A més, cal tenir en compte que aquest pressupost no inclou ni la contractació de la sepultura al cementiri, que puja fins als 400 o 500 euros per un període de 2 o 3 anys, ni -en cas que aquesta fos l’opció- la incineració, que pot arribar a costar 700 euros.

Ajudes a les famílies

“La situació econòmica ha fet baixar la contractació de serveis complementaris”, admet Ventura, conscient que no tothom pot pagar determinades quantitats. Tot i això, els dos grups funeraris recorden que el 60% dels enterraments es paguen a través d’assegurances, i que les famílies poden accedir a serveis de beneficència en cas que no puguin pagar. “Si es presenta un informe dels treballadors socials de l’ajuntament que ho acredita i es compleixen els requisits, el servei bàsic és totalment gratuït”, explica Vidal. Les dades del Grup Mémora indiquen que fins al setembre del 2014 un total de 421 famílies es van acollir a la beneficència -enfront de les 409 del 2013- i 22 van sol·licitar una subvenció per la qual només paguen 75 euros -20 el 2013-. Aquestes xifres s’incrementen cada any, però, segons el grup, ho fan a un ritme més baix que en els últims 3 anys, quan creixien a ritmes del 15%.

Més enllà de la crisi, els dos representants del sector coincideixen a carregar part de la culpa dels elevats preus a l’increment de l’IVA sobre els serveis funeraris que es va fer vigent el setembre del 2012, quan va passar del 8% al 21%. “Suposa un greuge comparatiu respecte a altres països d’Europa on aquests serveis estan exempts d’impostos”, lamenta Ventura. “És incongruent que una nit en un hotel tributi al 10%, mentre que una nit al tanatori ho faci al 21%”, afegeix el vicepresident del Grup Mémora. Sigui com sigui, segons la doctora en metafísica i autora de diversos llibres sobre transcendència Anji Carmelo, el funeral d’una persona pot ser “una cosa molt digna i que no sigui tan cara”: “N’hi ha que prefereixen allunyar-se del tanatori i anar a un lloc tranquil per reunir-se i recordar la persona estimada”.

La voluntat, per davant de tot

Arribats a aquest punt, quina és la millor manera d’acomiadar els que se’n van? Mentre que el representant del grup Àltima aposta per “cerimònies emotives i tan personalitzades com sigui possible”, Vidal recomana funerals com més “sobris i en la intimitat” millor. Tots dos coincideixen en la necessitat de trencar el tabú de la mort, preveure l’acomiadament amb temps i, sobretot, complir amb la voluntat del difunt.

De fet, les dues empreses disposen de serveis mitjançant els quals les persones pròximes a la mort poden definir fins a l’últim detall del seu comiat. “Algunes persones pensen que és un horror preparar-se abans de morir, però no hauria de ser així”, conclou Carmelo.

stats