SHERLOCK HOLMES deia que “és un error colossal establir teories abans de disposar de tots els elements de judici, perquè així és com el judici es torça”. El judici d’Espanya sobre Catalunya fa massa temps que es va torçar a partir d’una teoria errònia que consistia a pensar-la com una part del tot. Catalunya no és una part del tot, és un petit tot.
Albin Toffler va escriure el 1970 Future shock, on advertia de “l’arribada prematura del futur”. Fa més d’un segle que Espanya combat l’arribada de la independència de Catalunya, un futur que cada cop veuen més a prop i que sempre consideraran prematur.
És sorprenent la semblança que hi ha entre el que veus per un microscopi i el que veus per un telescopi. Entre el micro i el macro. Si coneixes bé algú, n’aprecies les bondats i en veus els defectes. Si analitzes amb distància una col·lectivitat humana (posem Catalunya), també en pots apreciar les grandeses i les misèries. El pitjor és la mitjana distància: com ara el federalisme?
La frase s’atribueix a Maragall i retrata tant l’ètica del treball de Pujol com la joia de viure de la Gauche Divine: “Quan ens llevàvem, Pujol ja ens havia fet tres putades”. Ara ens l’ha fet a tots. Però ens hauríem d’anar despertant.
Pasteur: “Si passés un dia sense treballar, em sentiria com si hagués comès un robatori”. Ho va dir, esclar, molt abans que França inventés les vacances pagades. Avui ja no cal sentir-te lladre per descansar (si pagues els teus impostos, esclar). Bones vacances!
