I, de sobte, l’assessor del carismàtic Pedro Sánchez va exclamar: “Ja ho tinc!” I és així com va dir al seu assessorat: “Agafa una camisa blanca, que s’ha girat feina”. Sánchez, intrigat, va dir: “Ah, ¿però hi ha camises d’altres colors?” Total, el nostre home va entrar en directe per telèfon al Sálvame de Telecinco. La història va començar dimarts quan el badaloní més universal, Jorge Javier Vázquez, havia dit que no votaria més el PSOE (de qui és fidel client) perquè l’alcalde de Tordesillas, socialista, permetia això del Toro de la Vega. Dimecres, Sánchez va trucar al programa per dir que farà una legislació de protecció dels animals i bla, bla. Bé, o això ens han dit, perquè no el vam sentir. Només sentíem J.J. repetint el que li xiuxiuejava el candidat a cau d’orella. Certament, una manera molt estranya d’usar la plataforma Sálvame, no troba? Crec que l’assessor ja ha vist l’efecte Pablemos, consistent en el fet que al segle XXI tot polític submergit en qualsevol programa de TV, sigui el que sigui, experimenta una empenta electoral igual als minuts que hi apareix. Problema? Encara li falta entendre que, a més, se l’ha de sentir. El millor, per tant, no va ser el contingut de la trucada, sinó el fet en si i, sobretot, la reflexió de J.J. un cop va penjar: “No entenc com cap representant polític no s’havia posat en contacte amb mi abans. No entenen que la gent que veu aquest programa també vota. Aquest pas és molt importat perquè significa el respecte per l’audiència”. A continuació, la seva bústia de veu va explotar d’ofertes. Que no ens passi res! I que no passi res als polítics!
