Primer va ser el títol d’una mítica pel·lícula porno. Després Gola Profunda va ser el nom en clau de qui, passant informació als periodistes del Washington Post Carl Bernstein i Bob Woodward, va fer plegar Richard Milhous Nixon. El primer president dimissionari de la història dels EUA va anunciar-ho a les nou del vespre d’un 8 d’agost del 1974. Cinc mesos abans, el Gran Jurat federal l’havia considerat “copartícip” en una “conspiració per obstruir l’acció de la justícia”. Va ser el famós cas Watergate.
Si Al Capone va caure per evasió d’impostos i no per mafiós, Nixon va caure per haver mentit i no per la seva relació amb la mort d’Allende o per l’actitud en la massacre de My Lai, durant la Guerra del Vietnam. Tot havia començat el 17 de juny del 1972, quan 5 individus, 4 dels quals agents de la CIA, van ser detinguts a l’hotel Watergate, seu del comitè del Partit Demòcrata (rival del republicà Nixon), mentre pretenien instal·lar-hi càmeres i micròfons per espiar la campanya de les eleccions d’aquell novembre. A pesar de l’escàndol, Nixon va guanyar la reelecció. Només les revelacions del misteriós Gola Profunda van aconseguir fer-lo caure. Vam conèixer la seva identitat l’any 2005 gràcies a una exclusiva publicada per Vanity Fair. Es deia Mark Felt i, quan va passar tot, era el número 2 de l’FBI. Va morir el 19 de desembre del 2008 als 95 anys després de deixar dit que va fer-ho perquè creia que el seu deure era “denunciar els abusos del president”. Un president que, per cert, va plegar dient: “Marxo amb grans esperances i amb gran humilitat”. I, com veu, mentint fins a l’últim moment.
