Dissabte a la tarda vaig anar a visitar un amic malalt. Com que viu a tocar del centre comercial Diagonal Mar de BCN, vaig aparcar-hi. A les 18.41, segons diu el tiquet validat que encara conservo, vaig intentar recollir el cotxe de la planta menys 4. A aquella hora hi continuaven baixant vehicles i els que volien sortir ja estaven embussats. Vaig ser allà dins fins a les 20.20. En aquest espai de temps, en què no vam moure’ns de lloc, ningú va donar cap informació ni va preocupar-se per nosaltres. Vam estar totalment abandonats. L’únic contacte amb algun responsable del centre va ser una veu femenina que va dir tres cops per megafonia que aturéssim els motors. Imagino que perquè van adonar-se que la gent que continuava baixant amb normalitat a buscar el seu cotxe (senyal que a dalt ningú els explicava el que passava) es tapava la boca amb roba perquè l’ambient era irrespirable. Quan ja feia ben bé una hora que estàvem segrestats, una persona va pujar a preguntar què passava. Només va trobar la noia del caixer manual que li va dir: “No és culpa nostra. Hi ha un gran embús, els cotxes no poden sortir del pàrquing i la Guàrdia Urbana està començant a solucionar-ho”.
Desconec la relació entre el centre comercial i la Guàrdia Urbana, quins protocols de seguretat tenen establerts i de qui és la culpa, però precisament aquest dissabte el caos era previsible. I algú va fallar. I molt. La negligència i la improvisació van posar en risc la salut de centenars de persones desinformades i desateses. I algú ha de donar explicacions. I moltes. Perquè un altre dia pot passar una desgràcia.
