Ahir l’expressió “dutxa escocesa” (ja ho saben, aigua freda i calenta de forma alternativa i a alta pressió) era un titular plausible per explicar els efectes del referèndum escocès sobre el procés català el dia que, a més, s’aprovava la llei de consultes. Tant que el risc de coincidència potser era massa elevat.
Al final, però, només El Periódico i La Razón s’han atrevit a fer l’aposta, però cal dir que aquesta idea plana sobre totes les portades sense que es faci explícita. El País i El Mundo titulen per dalt i a cinc columnes amb l’aprovació de la llei catalana, tot i que el segon és molt més cridaner, “Desafiament del Parlament català a la sobirania del poble espanyol”, i deixen el resultat escocès i la renúncia de Salmond en segon pla. L’ Abc és l’únic que fa l’aposta gran per Escòcia. L’alleujament per la victòria del no és tal que se’m fa molt difícil imaginar-me les portades si hagués guanyat el sí. Segur que en lloc de dutxa escocesa parlaríem d’un autèntic cataclisme mundial.
Per pensar-hi
ANDY ROBINSON
ARTICULISTA DE ‘LA VANGUARDIA’
“Un cop més, en la política postcrisi, [a Escòcia] s’ha ressaltat el perill de molestar els mercats financers, disposats a tombar qualsevol projecte nou mitjançant una fulminant fuga de capitals”
