LA REVOLTA dels fiscals catalans per no presentar la querella del 9-N pot tenir lectura èpica, o fins i tot còmica, perquè és un despropòsit com l’Estat ha afrontat aquest cas, però deixeu-me dir que en tot cas seria tragicòmica, perquè tot plegat no fa cap mena de gràcia. Aquest ús i abús descarat de la judicatura per motius polítics, com el que es fa dels cossos policials, i que delata la no divisió de poders, donarà per a moltes més situacions esperpèntiques. Però és terrible que estigui passant, indica un grau d’intromissió inadmissible. Hi havia gent de bona fe que ja esperava fins i tot del TC una actitud diferent, per dignitat professional, perquè quan un govern t’anticipa els moviments gairebé t’has de plantar per orgull. Recordem que la querella que vindrà al final directament de Madrid la va anunciar en primícia Alícia Sánchez-Camacho, en un pas més en la seva trajectòria, d’amagar micros en gerros a endevinar el futur amb una bola màgica. El descrèdit s’accentua, i a la fiscalia catalana, per motius tècnics, no troben base per a una querella que se’ls encarrega i que ja s’ha anunciat. Em ve al cap l’Eudald Carbonell, que en una entrevista em deia que sempre que la humanitat ha actuat desastrosament s’han produït desastres. I que quan es fan les coses bé, tens opcions que et surtin bé. Els exemples que dóna el govern Rajoy i un Estat en descomposició són impagables des del punt de vista del que no s’ha de fer. Com que el 9-N l’han enfocat malament, el que fan els surt malament. Quedem-nos, però, amb el missatge d’Eudald Carbonell: lluny del cofoisme de celebrar que alguns ho fan fatal i els acaba sortint fatal, concentrem-nos a fer les coses tan bé com sigui possible.
