ABANS D’ARA
Efímers 30/05/2015

Unes hores amb el comte de Keyserling

De Josep M. de Sagarra (Barcelona, 1894-1961) a Mirador (8-V-1930). Fa 85 anys, l’estada de Keyserling a Barcelona (foto amb Carles Soldevila al Ritz) va crear una gran expectació.

Josep Maria De Sagarra 1930
2 min
Unes hores amb el comte de Keyserling

Peces històriques triades per Josep Maria CasasúsDimarts de la setmana passada, el meu amic Carles Soldevila em va cridar per telèfon: -Vols venir a sopar amb Keyserling? Serem l’Estelrich, tu i jo. Res d’esmòquing. Anirem a la Barceloneta-. A quarts de nou del vespre varen comparèixer a l’Ateneu. Jo he vist molts homes nòrdics, d’aquests que ens fan un efecte semblant al que feia Gulliver en el país de Lil·liput, però aquests gegants inofensius tenen cara de gegant. És una cara encarcarada, primària, poc afinada, amb uns racons que semblen de cartó mastegat i envernissat amb resines molt tendres. [...] Keyserling no és ben bé això. El cap no acaba de lligar amb el cos, no és una típica testa de gegant. [...] L’elegància de Keyserling és una elegància de vagó de tren: soferta, grisa, sense pretensions, amb vistes a la comoditat, a la gesticulació, a ensorrar-se de cul en un pullman i posar els ulls en blanc. [...] El comte de Keyserling ha inventat l’Escola de la Saviesa a Darmstadt, que, segons tinc entès, rutlla amb una gran vibració intel·lectual i econòmica. I Keyserling ha trobat una de les formes més originals, més intel·ligents i més honestes de muntar-se allò que se’n diu un tinglado. [...] A can Soler, de la Barceloneta, Keyserling és rebut per un tango desinflat i per totes les cues de les llagostes, que es posen a tremolar. La senyora Soler ha donat un cop d’ull als fogons, amb la por de si no hi hauria prou vianda per a aquest Gargantua espiritual. [...] Per això veure sopar el comte Keyserling és un espectacle que humiteja els ulls d’emoció. [...] No sé ben bé quina hora és, però sé que som en un saló íntim d’Isabel Llorach. Jo m’entretinc a adobar la llenya del foc i a fer indiscrecions sobre les lectures recents de la mestressa de la casa. [...] Una senyora amiga meva, que és a la nostra reunió, se’l mira amb uns ulls de vidre immòbils. Keyserling, sua, sospira, fa anar el mocador d’una mà a l’altra, la seva pell, lívida i rutilant alhora, no és precisament un afrodisíac. Jo aprofito el moment per fer una pregunta a la meva veïna: -¿Tu creus que aquest gran jongleur és capaç d’enamorar una dona?... -Aquest home és capaç de tot -contesta... [...]

stats