Publicitat
Publicitat

Les il·lusions guanyades

Amb la crisi, com que no podrem viatjar ni gastar tan alegrement com els darrers anys, caldrà inventar alternatives. En lloc de simplificar els nostres plaers, proposo exactament el contrari: sofisticar-los. Sofisticar vol dir convertir de nou la senzillesa en una festa o saber que una il·lusió és també una realitat. En realitat, una il·lusió pot arribar a ser molt més decisiva que un fet viscut i que moltes raons. Vivim més d'il·lusions, desitjos i objectius del que ens pensem.

Realment, tots els plaers, vistos de lluny, són grans, mentre que quan els toques s'empetiteixen. Les il·lusions consumades es desinflen ben ràpid. Les no consumades segueixen sent il·lusions. I les il·lusions perdudes, com li passa al Lucien Chardon, el noi de províncies que Honoré de Balzac envia a París a triomfar en el periodisme, només porten a l'autodestrucció o la nostàlgia. No perdem, doncs, les il·lusions.

El consum desenfrenat en què ens havíem instal·lat era una falsa il·lusió. Hem viscut en una bombolla, no només immobiliària. Les il·lusions de debò tenen quelcom d'irreal, d'impossible, d'autoengany, de pastanaga que ens posem al davant per tirar endavant. La independència de Catalunya és una d'aquestes il·lusions. N'hi ha moltes altres, igual de complicades i esperonadores: crear un negoci propi, educar els fills perquè siguin persones de profit, aspirar a una felicitat compartida. No hem d'ofegar les il·lusions amb la raó, sinó convertir la raó en il·lusió. Ei, si es pot.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT