L’EDITORIAL
Editorial 31/10/2014

La imprescindible dimissió de Fernández Díaz

L’estat espanyol no només no protegeix els injuriats sinó que busca empastifar polítics catalans

2 min

Espanya s’ha convertit els darrers anys en un lloc on es poden fer greus acusacions a través de la premsa, sovint a partir d’informes policials falsos, sense que passi res. Li va passar al president Mas en plena campanya electoral i li ha passat ara a l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, que va ser acusat des de les pàgines d’ El Mundo d’haver transferit prop de 13 milions d’euros d’un compte de Suïssa a un altre d’Andorra. Era una acusació que, després del cas Pujol, molta gent de bona fe podia trobar versemblant. Però resulta que és falsa. La banca suïssa ha comunicat oficialment a Trias que no té cap compte en aquest país.

Es pot acusar El Mundo de difondre mentides i informacions sense contrastar, però l’alcalde Trias, amb bon criteri, ha decidit apuntar més amunt, cap al ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, com a responsable últim de la Policia. Perquè qui és que difon aquesta informació? O hem de creure que hi ha policies que actuen per lliure? I si és així, per què no s’ha identificat els autors de l’informe fals de la UDEF del 2012 i se’ls ha castigat?

La guerra bruta de l’Estat, al marge del problema de corrupció real que hi pugui haver a Catalunya, està arribant a uns nivells insuportables. El mateix diari El Mundo va publicar fa un mes que Liechtenstein havia informat Espanya que Artur Mas estava relacionat amb els negocis dels Pujol. La realitat, però, era una altra. Com va revelar El País, havia sigut el mateix govern espanyol el que havia demanat al principat si tenia alguna informació que relacionés Mas amb els Pujol. O sigui, que l’estat espanyol busca empastifar dirigents polítics catalans per desacreditar el procés sobiranista. En aquestes circumstàncies, la dimissió de Fernández Díaz és absolutament imprescindible. Es tracta del mateix ministre que va presentar un avantprojecte de llei de seguretat ciutadana que retallava drets fonamentals com el de manifestació, que va voler retallar la llibertat d’expressió a Twitter i que va autoritzar l’ús de material antidisturbis contra immigrants a la platja de Ceuta, cosa que va provocar que una quinzena morissin. Amb aquest historial, la seva continuïtat és un oprobi a l’estat de dret.

stats