CANVI CLIMÀTIC
Internacional 13/11/2014

Acord entre els EUA i la Xina per limitar les emissions

Aproven un pla conjunt per reduir els gasos d’efecte hivernacle el 2030

Mark Landler
4 min
A la Xina, l’efecte de l’smog-boira contaminant- obliga els ciutadans a protegir-se amb mascaretes.

PequínLa Xina i els Estats Units van fer ahir causa comuna contra l’amenaça del canvi climàtic, plantejant un ambiciós pla conjunt per frenar les seves emissions dels gasos d’efecte hivernacle, per estimular els altres països del món a fer el mateix. L’històric acord, anunciat conjuntament des de Pequín pel president nord-americà, Barack Obama, i el xinès, Xi Jinping, inclou objectius de reducció d’emissions dels Estats Units i, per primera vegada, un compromís de la Xina per aturar el creixement de les seves emissions l’any 2030.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

L’acord, forjat discretament per les administracions dels dos països durant nou mesos, inclosa una carta directa d’Obama a Xi per proposar-li un enfocament comú, pot suposar un gran impuls per a les negociacions de cara a un nou acord climàtic global que s’han de concretar l’any 2015 en la cimera de París.

La signatura es va aconseguir després de dos dies de reunions inesperadament productives entre els líders. Obama i Xi també van tancar un acord militar pensat per evitar enfrontaments entre avions i vaixells de guerra xinesos i nord-americans, a més d’un altre pacte per reduir els aranzels per als productes tecnològics dels dos països.

Un acord sobre el clima entre la Xina i els Estats Units, els dos principals emissors de CO del món, es considera essencial per a la consecució d’un nou acord global. Si Pequín i Washington no són capaços de resoldre les seves diferències, segons diuen els experts en canvi climàtic, pocs països més es comprometran a reduir les seves emissions, i serà difícil aconseguir un acord significatiu a nivell global.

“Els Estats Units i la Xina s’han vist sovint com a antagonistes -va dir un alt funcionari, que va parlar abans de la roda de premsa d’Obama i Xi-. Esperem que aquest anunci pugui marcar el començament d’una nova etapa en què siguin capaços d’actuar molt més com a socis”.

Com a part de l’acord, Obama va anunciar que els Estats Units es comprometen a reduir les seves emissions entre un 26% i un 28% per a l’any 2025, respecte als nivells del 2005. Això suposa una reducció del doble del que Washington s’havia compromès fins ara per al període 2005-2020.

El compromís de la Xina per arribar al seu pic d’emissions de carboni per a l’any 2030, si no abans, és encara més notable. Per assolir aquest objectiu, Xi es va comprometre també a incrementar el percentatge d’ús de les energies renovables, com la solar i l’eòlica, fins que representin el 20% de la producció total d’energia del país el 2030.

Un Congrés hostil

Funcionaris nord-americans van reconèixer que l’acord d’Obama podria trobar-se amb l’oposició d’un Congrés controlat pels republicans. Si bé l’acord amb la Xina no requereix la ratificació del Congrés, els republicans podrien intentar tirar enrere les iniciatives d’Obama, restant capacitat dels Estats Units per complir amb els nous objectius de reducció d’emissions.

Tot i així, la visita d’Obama, que es va produir dies després de la seva patacada en les eleccions legislatives de meitat de mandat, li va permetre recuperar part de l’impuls que ha perdut a casa. A mesura que la campanya s’estava girant en contra dels demòcrates el mes passat, Obama va enviar en secret John Podesta, un alt assessor que supervisa la política climàtica, a Pequín per intentar concloure l’acord.

Però malgrat que es parli de col·laboració, els Estats Units i la Xina també van deixar clar per què són encara ferotges rivals en la lluita per liderar l’economia mundial i en la promoció d’àrees de lliure comerç per a la regió de l’Àsia, fins i tot quan tanquen acords bilaterals en matèria climàtica o de seguretat.

La maniobra, de fet, es va produir durant una cimera de les economies de la zona Àsia-Pacífic celebrada a Pequín, on s’ha exhibit el creixent predomini de la Xina sobre l’Àsia, però també la determinació dels Estats Units -amb una economia que remunta després de la crisi- per reclamar el seu paper històric com una potència del Pacífic.

Dimarts al vespre, Xi va convidar Obama a sopar a la seva residència oficial, i li va dir que esperava que s’haguessin establert els fonaments per a una relació de col·laboració. De manera metafòrica, el president xinès va dir que “una piscina comença amb moltes gotes d’aigua”. El president nord-americà va afirmar que vol dur la relació amb la Xina “al següent nivell”. I que els dos països siguin “capaços de treballar junts de manera efectiva”, va afegir, cosa que “beneficia tothom”.

Disputa per l’hegemonia regional

Malgrat l’acostament, la Xina i els Estats Units continuen disputant-se el control de la regió. Xi va aconseguir dimarts l’aval dels 21 països convidats a la cimera Àsia-Pacífic per estudiar la creació d’una zona de lliure comerç liderada per la Xina. Tot un punt a favor de Pequín, que va arrossegar la majoria a una alternativa a l’Aliança Transpacífica, proposada per Obama, que inclouria 12 països i deixaria fora la Xina. Dilluns el president nord-americà es va reunir amb alguns dels països i va anunciar progressos en les negociacions de l’acord, una peça central del seu gir estratègic per reorientar la política exterior cap a l’Àsia.

stats