Cal mirar el mapa per entendre el desgavell del Pròxim Orient, i que el que està en joc són les fronteres. Ara aquest grup anomenat ISIL, que identificàvem com una de les franquícies d’Al-Qaida, s’ha convertit en la nova expressió del poder sunnita a l’Iraq. La línia de fractura a l’Iraq, com a Síria, passa perquè cada comunitat -alauites, xiïtes, sunnites, kurds- controli la part de territori en la qual és socialment majoritària. Això comporta -va passar abans-d’ahir a Mossul- fer fora tota la població “que no és dels teus”, mig milió en 48 hores. Després ha caigut Tikrit, lloc natal de Saddam Hussein, plaça forta sunnita.
En canvi, la pressió sobre Bagdad serà més complicada, perquè hi ha un 65% de xiïtes, ben organitzats (la milícia d’Al-Sadr). En resum: la partició territorial de l’Iraq -com estem veient a Síria, on Al-Assad ha fet un simulacre d’eleccions, però només a la part de territori que controla-. A la comunitat internacional tot això no li agrada gens ni mica i no reconeixerà particions territorials. I, al final, guerres civils i més guerres civils.
