Alemanya és el primer destí de la immigració a Europa
Les arribades a Espanya han caigut un 38% amb la crisi
BarcelonaPreservada de la crisi econòmica, Alemanya s’ha convertit en el principal destí dels immigrants a Europa i el segon entre els països rics del planeta, només per darrere dels Estats Units. Segons l’informe de migracions internacionals publicat ahir per l’Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE), Alemanya va acollir el 2012 prop de 400.000 immigrants, menys que els Estats Units -on es van instal·lar gairebé un milió de persones- però més que el Regne Unit (286.000) o França (259.000). El 2009 Alemanya ocupava el novè lloc en acollida d’immigrants entre els països desenvolupats.
Bona part de la gent que s’estableix a Alemanya prové de la mateixa UE. La salut econòmica de Berlín atreu migrants de l’Europa Central i de l’Est, que formen part de la seva òrbita, però també del sud, més colpejat per la crisi. Els canvis legislatius dels últims anys per compensar l’envelliment de la població germànica també han contribuït a facilitar la immigració. En canvi, Espanya, Portugal, Itàlia, Irlanda i Grècia han passat de ser països receptors d’immigrants a veure com les seves poblacions emigren al nord més pròsper.
L’informe explica que la immigració cap als països de l’OCDE ha repuntat per primer cop des de l’inici de la crisi el 2007, i que el 2013 les arribades d’immigrants permanents es van incrementar un lleuger 1% respecte de l’any anterior. Es calcula que, en total, 3,8 milions de migrants es van instal·lar als països rics, una xifra encara molt allunyada dels 4,5 milions del 2007, abans de l’esclat de la crisi.
“La principal lliçó de la crisi és que la immigració respon a la situació econòmica: als països més afectats, com Espanya o Itàlia i en general el Sud d’Europa, l’arribada d’immigrants ha caigut de mitjana un 40% entre el 2007 i el 2012. La gent ja no vol anar a Espanya perquè no hi troba feina”, explica a l’ARA Theodora Xenogiani, investigadora de l’OCDE. Les dades contrasten amb la percepció de la immigració com un problema fora de control, sobretot per les imatges que ens arriben de les tanques de Ceuta i Melilla. “La idea d’una invasió d’immigrants africans a Espanya no era veritat en l’època de les vaques grasses i tampoc ho és ara, quan vivim les vaques magres”, apunta Andreu Domingo, subdirector del Centre d’Estudis Demogràfics (CED) i expert en migracions internacionals. “El que veiem -afegeix-és un augment dels fluxos des d’Espanya, Itàlia, Grècia i Irlanda cap a Alemanya, la Gran Bretanya, França i Àustria, així com un augment de l’arribada de refugiats, sobretot a Alemanya: el lleuger repunt de la immigració no és cap signe de recuperació econòmica”.
La setmana passada el primer ministre britànic, David Cameron, va posar la immigració en el punt de mira amb la seva proposta estrella a les eleccions del 2015: expulsar del Regne Unit els immigrants -siguin o no comunitaris- que no hi hagin trobat feina després de sis mesos.
Discurs contradictori
“El discurs de l’OCDE és contradictori amb les polítiques que s’estan aplicant, en què els governs bàsicament competeixen per qui posa més restriccions. Europa té un problema, perquè sota la pressió dels populismes s’està acabant amb aquell somni d’un mercat laboral europeu unificat. Abans ens deien que Europa havia estat més vulnerable a la crisi que els Estats Units precisament perquè no tenia un mercat unit, però aquest missatge va durar poc”, explica el subdirector del CED. “Amb les restriccions a la immigració entre els països, l’únic que s’aconsegueix és deteriorar la capacitat de negociació dels treballadors i rebaixar les seves expectatives salarials”, alerta Domingo. L’informe constata que els immigrants estan més exposats a l’atur: dels 15 milions d’habitants de l’OCDE que han perdut la feina des del 2007 un de cada cinc és d’origen estranger.
El perfil dels immigrants també ha canviat en aquests anys. El principal país d’origen continua sent la Xina (amb el 10% dels immigrants), per davant de Romania i Polònia, i els immigrants llationamericans han disminuït substancialment. L’informe destaca que els que arriben ara tenen un nivell de formació més elevat i que els que tenen estudis superiors s’han incrementat un 70%. També han canviat els motius de la immigració: la laboral ha caigut un 12% en l’últim any, mentre que ha augmentat el reagrupament familiar o l’arribada dels que fugen de la guerra o la persecució política: les peticions d’asil han crescut un 20% el 2013.
