Publicitat
Publicitat

SEGURETAT ALIMENTÀRIA

La FAO adverteix que si no s'intervé sobre els mercats es pot repetir la fam del 2008

Alerta mundial pel preu del blat

Mil milions de persones al món viuen en un fràgil equilibri que es pot trencar si, com alerta la FAO, els preus mundials del menjar continuen disparant-se. S'anuncia una nova crisi alimentària global.

Els preus mundials dels aliments han repuntat un 6% al juliol, després de tres mesos d'una rebaixa sostinguda que semblava que feia allunyar el fantasma d'una nova crisi alimentària. Però la dada d'aquest mes és tan alarmant que la FAO, l'Organització de l'ONU per a l'Alimentació i l'Agricultura, va decidir contra el que és habitual fer públics ahir els resultats del seu índex. La notícia ha tornat a posar a l'ordre del dia la por que es repeteixin les condicions del 2007-2008, que van portar a revoltes pel pa en països com Egipte i Haití, mentre les ONG destaquen la vulnerabilitat extrema de milions de persones arreu del món.

"Mil milions d'habitants del planeta ja són ara massa pobres per garantir-se el seus aliments, de manera que qualsevol punta sostinguda dels preus atraparà milions de persones més que ara simplement van tirant", explicava ahir Xavier Vilà, portaveu d'Intermón-Oxfam.

El repunt dels preus (que no arriba als nivells històrics del pic del febrer del 2011) es deu principalment als cereals i el sucre, ja que la carn i els lactis no han variat. La FAO assenyala una primera causa immediata en el clima: la sequera que aquest any ha afectat els Estats Units i Rússia, grans productors de blat, o les pluges a deshora al Brasil, el principal exportador mundial de sucre, que han dificultat la recollida de la canya.

A més, una part cada vegada més important de les collites no es destina a l'alimentació, sinó a la producció de biocombustibles, com l'etanol. Els Estats Units produiran el 2012 50.700 milions de litres d'aquest fuel amb blat de moro.

Però l'evolució dels preus dels aliments no s'explica simplement en funció de l'oferta i la demanda. Com avalen diversos estudis, entre els quals els de l'ONG Grain, amb seu a Barcelona, l'especulació és un factor clau. "La mateixa FAO calcula que al món hi ha prou oferta d'aliments per cobrir les necessitats de tota la població, i el que es va constatar amb la crisi alimentària del 2008 és que mentre la gent es moria de gana, les grans corporacions de tot el cicle alimentari, des del gra fins als distribuïdors, havien obtingut grans beneficis. Després de la crisi financera, molts capitals especulatius es van abocar a invertir en terres o gra, que ara cotitza en borsa en mercats de futurs que mantenen els preus artificialment alts", apunta des de l'Argentina Carlos Vicente, referent de Grain a l'Amèrica Llatina.

Més del 80% de les exportacions de cereals provenen de només cinc països i estan controlades per quatre grans companyies, denuncia Oxfam Internacional. Això explica millor la volatilitat dels preus en els mercats mundials: els Estats Units és el principal exportador de blat, blat de moro i soja, i els increments de preus de les collites es propaguen a través dels mercats globals. Segons dades del Banc Mundial, els preus en els mercats de futurs del blat de moro s'han incrementat en un 45%, el de la soja en un 30% i el del blat ha assolit un 50% des del juny.

La crisi que torna

"Es pot tornar a repetir la crisi de preus del 2007-2008, però tenim l'expectativa que aquest cop no repetirem els errors i s'intervindrà el mercat amb restriccions. Si no s'actua així, tot és possible", declarava ahir Abdolreza Abassian, economista i analista de gra de la FAO.

L'encariment del menjar passarà factura als països menys autosuficients, que hauran de pagar més pel gra que han d'importar, sovint amb un fort impacte en les finances públiques. El cas del Iemen, amb 10 milions d'habitants que passen gana, és particularment greu, perquè importa el 90% del blat que necessita. LA FAO calcula que calen 6.300 milions d'euros per fer front a les crisis alimentàries obertes a l'Àfrica Occidental, el Sudan, el Sudan del Sud, Somàlia, la República Democràtica del Congo, Kènia, Zimbawe i l'Afganistan. La situació econòmica, però, ha fet caure les donacions en picat i fins ara no s'ha recaptat ni la meitat d'aquests recursos.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT