Armes alemanyes contra el jihadisme
Angela Merkel aprova l’enviament d’armes a les milícies kurdes i trenca així la línia alemanya de no implicar-se en un conflicte bèl·lic
MunicEl govern alemany ha decidit armar els kurds de l’Iraq en la seva lluita contra els jihadistes de l’Estat Islàmic (EI). Després de molts dubtes, la cancellera Angela Merkel va defensar ahir la polèmica decisió, que fins i tot trenca amb un tabú: el de distribuir material militar letal en zones en crisi. Fins ara la línia del govern havia sigut perfectament ortodoxa amb la política internacional alemanya des del 1945: cap intervenció directa, prudència a la UE, l’OTAN i l’ONU, rebuig explícit de lliurar armes letals però sí subministrar ajut humanitari.
En una sessió extraordinària al Bundestag (cambra baixa), Merkel va justificar ahir la urgència de l’operació perquè no només està en joc la inestabilitat de la regió sinó també la seguretat d’Alemanya.
Merkel es va afanyar, però, a negar cap canvi de rumb del seu govern i va apel·lar a raons humanitàries. “¿Podíem deixar sol a qui assumeix la lluita amb l’esperança de detenir el terror?”, va preguntar. La cancellera va insistir que l’únic objectiu de la decisió és “salvar vides i evitar més genocidis”, i també va assegurar que quedar-se’n al marge hauria sigut “irresponsable”.
“Veiem els riscos que van lligats a la qüestió”, va reconèixer fa poc el ministre d’Exteriors alemany, el socialdemòcrata Frank-Walter Steinmeier. “Però és un cas excepcional i Europa no ha de ser indiferent a aquesta amenaça d’incendi de ràpida propagació al Pròxim Orient”, va justificar el titular de Merkel.
El govern alemany va anunciar ahir que l’enviament d’armes al nord de l’Iraq inclourà míssils antitancs, metralladores, llançagranades, fusells d’assalt, pistoles i granades de mà per armar uns 4.000 soldats kurds, un equipament valorat en uns 70 milions d’euros, segons càlculs de l’executiu.
El vicepresident de l’SPD, Ralf Stegner, ja ha expressat la seva disconformitat amb l’ajut militar. “I pel que sé hi ha molts companys a l’SPD que comparteixen el meu pensament. No som una petita minoria”, va assegurar Stegner al Saarbrücker Zeitung, i va apuntar que si la ministra de Defensa, la democristiana Ursula von der Leyen, determina subministrar armes per al conflicte d’Iraq, “caldrà parlar de trencament d’un tabú”.
El destí de les armes
Si bé els Estats Units, la Gran Bretanya, França i Itàlia ja han fet el pas de subministrar armes als peixmergues, Berlín arrossegava el pes de trobar-se en un punt especialment delicat de la seva política exterior. Al país hi ha un debat de fons sobre quines conseqüències regionals pot acabar tenint aquest enviament d’armes alemanyes.
Què passaria si a la llarga l’armament lliurat als kurds acabés en mans del PKK, catalogat d’organització terrorista a Alemanya?, expressen els més escèptics amb aquesta decisió governamental. A Alemanya hi viuen més d’un milió de turcs i el president de Turquia, Recep Tayyip Erdogan, té molt bona relació amb el govern de Berlín, malgrat que recentment es va assabentar que els serveis secrets alemanys l’havien estat espiant durant anys.
Històricament Berlín ha optat per mantenir-se al marge dels problemes bèl·lics internacionals i ha limitat les seves accions a l’àmbit europeu. Però el govern d’Angela Merkel està convençut que ha arribat el moment de tenir més pes en l’escena global i assumir-ne els riscos, encara que sigui trencant els seus principis. El lideratge alemany en la posició europea davant la crisi ucraïnesa ja va ser un canvi important. Ara Berlín ha fet un pas més en aquesta nova política.
