Bombardejada una escola amb refugiats a Gaza
Israel anuncia que obre una investigació sobre els fets quan el nombre de morts palestins supera els 790
GazaLa família d’Ahmed al-Masri viu a la quarta planta d’un bloc d’onze pisos al barri d’Al-Nasser, en una de les torres dels Mukhabarat, que es van construir fa uns deu anys per a les famílies dels policies de l’Autoritat Nacional Palestina (ANP). El seu fill és policia, o almenys ho va ser quan governava Fatah, i durant els últims set anys que Hamàs té el poder ha continuat cobrant el sou sense tenir feina. Fa cinc dies l’artilleria va destruir un pis de la novena planta. El seu propietari, Mohmmad Abu Zaanun, va sortir disparat per l’explosió, va caure al carrer i va morir instantàniament. “Probablement va ser un error, perquè no era milicià, no es ficava en qüestions polítiques i no el van avisar del bombardeig de casa seva”, comenta Masri, de 62 anys.
Després d’aquest atac i d’un altre que van fer els vaixells de guerra contra la torre del costat, amb tota l’aparença de ser tan indiscriminat com el primer, la major part dels veïns han marxat. A l’edifici de 44 apartaments on viu Al-Masri només quatre continuen ocupats, malgrat que el barri d’Al-Nasser és un del més tranquils de Gaza. Només a la casa del porter de la finca, Mazen Haddad, a la planta baixa, s’hi van refugiar una trentena de persones quan van començar els bombardejos, però tots van decidir marxar després de la bomba contra la novena planta. Ara la casa d’Al-Masri acull la família de la seva filla, que té cinc fills petits.
Gaza, una ratera
La Mais, una nena de quatre anys, demana el seu germà de dos anys que es calmi cada vegada que sent una explosió, cosa que passa diverses vegades durant l’entrevista. “No t’espantis, que ha sigut molt lluny”, li diu la petita. Al-Masri va perdre un dels seus tres fills divendres, ara fa una setmana. Va anar a visitar una casa del barri que estava en venda i justament en aquell moment un avió va disparar una bomba contra l’habitatge. El fill va morir immediatament. “Et fiquis on et fiquis et bombardejaran. Gaza és una ratera, però on podem anar?”, pregunta Al-Masri, que treballa com a secretari en una autoescola.
La Heva, la filla d’Al-Masri que ha buscat refugi a casa dels seus pares, viu a Beit Hanun, un poble del nord-est de Gaza a tocar de la frontera amb Israel. En els últims cinc anys la Heva i la seva família han hagut d’abandonar casa seva tres vegades a causa de conflictes bèl·lics. El seu marit s’ha refugiat a casa dels seus pares. A casa d’Al-Masri, que té tres habitacions, ara hi viuen els vuit de sempre més la Heva i els seus cinc fills.
“La bomba [de fa cinc dies] va caure a les 9 del matí. Jo estava mirant la televisió. Va sacsejar la casa. Primer no sabíem què estava passant. Després els veïns van començar a cridar. Tots vam sortir a l’escala i vam pujar fins a la novena planta per ajudar. Llavors vam veure el que havia passat”, recorda Al-Masri. La seva família fa cinc dies que no té aigua ni electricitat. Baixen cada dia al carrer amb garrafes d’aigua per omplir-les als camions cisterna. La seva única distracció és comptar les bombes que cauen al voltant de l’edifici. Pel so són capaços de distingir perfectament quan es tracta d’una bomba que ha disparat un avió, un vaixell o l’artilleria.
La Heva va abandonar casa seva a Beit Hanun quan una bomba va matar un veí seu, el nebot del seu marit. “ El bombardeig era molt intens i enmig de les bombes vam sortir al carrer, vam començar a córrer i els helicòpters ens disparaven per darrere per fer-nos anar més ràpid. Vam arribar a un hospital, però l’endemà van bombardejar-lo”, recorda.
Una escola de l’UNRWA, objectiu
Almenys 16 refugiats palestins van morir ahir i més de 200 van quedar ferits en el que sembla un atac de l’exèrcit israelià contra una escola de la UNRWA, l’Agència de les Nacions Unides per als Refugiats Palestins. L’atac es va produir a les 3 de la tarda a Beit Hanun, al costat de la frontera israeliana, una de les poblacions més castigades per les bombes en les últimes setmanes.
La sang era visible per tot arreu, fins i tot als pupitres de l’escola, i les víctimes van ser traslladades a diversos hospitals de la franja. Al voltant de 140.000 civils han fugit dels seus pobles des del 8 de juliol i més de la meitat s’estan a 69 escoles de l’UNRWA perquè consideren que són els llocs més segurs. Amb els més de 95 que va haver-hi ahir arreu de la franja, el nombre total de palestins morts des del 8 de juliol supera els 790. El nombre de ferits supera els 4.700.
L’exèrcit israelià va continuar bombardejant ahir nombrosos indrets de la franja, especialment al sud, on segons la Mitja Lluna Roja, hi havia cadàvers de civils sense rescatar perquè les ambulàncies no podien arriscar-se a entrar en zones que estan permanentment sota les bombes. La UNRWA va informar que tres dels seus mestres van morir en un altre bombardeig. Israel va anunciar que “ha obert una investigació” sobre l’incident de l’escola, però membres del govern hebreu van destacar que en els últims dies s’han descobert coets de les milícies en dues escoles en desús d’aquesta organització. Hamàs ha negat qualsevol relació amb aquests fets i ha dit que està preparada per “investigar” els incidents.
Clam a Barcelona pel poble palestí
Un clam per Palestina va tornar a recórrer ahir els carrers del centre de Barcelona. Una manifestació sota el lema “Generalitat. #Prou complicitat. Aturem el càstig col·lectiu a Palestina” va aplegar milers de persones que van cridar consignes en contra dels bombardejos contra la població civil de Gaza i a favor de la llibertat del poble palestí. És la segona vegada en una setmana que els moviments en contra de la guerra a la franja i a favor del boicot a Israel surten als carrers. En la manifestació es va demanar al govern català que trenqui relacions institucionals amb l’executiu de Benjamin Netanyahu.
