THE NEW YORK TIMESEl primer anunci que Mitt Romney va emetre per televisió l'any passat destacava la terrible crisi d'ocupació que patia el país, el nombre rècord de desnonaments i l'augment del deute nacional. El vídeo mostrava el president Barack Obama reconeixent: "Si seguim parlant d'economia, perdrem".
Només hi havia un problema: la cita d'Obama s'havia tret tan descaradament de context que tergiversava el que literalment havia dit el president. Era una part d'un discurs que Barack Obama havia donat el 2008, quan s'enfrontava al senador per Arizona John McCain. La frase sencera deia així: "La campanya del senador McCain diu -i cito- si seguim parlant d'economia, perdrem".
La web PolitiFact.com, guanyadora d'un premi Pulitzer, creu que aquest anunci és el pitjor exemple de manipulació, però reconeix que Romney va aconseguir exactament el que pretenia amb aquesta campanya. Els americans van començar a parlar dels pobres resultats de la seva economia i de com Obama no havia pogut complir les promeses. L'anunci va marcar el debat durant els mesos posteriors.
"No permetrem que la campanya ens la dictin aquestes agències de control", confessava Neil Newhouse, responsable d'enquestes de l'equip de Romney, aquesta setmana a Tampa durant un debat organitzat a la convenció republicana.
Mentides i tergiversacions
Cada quatre anys, les campanyes s'omplen de mentides, que cauen a banda i banda de la línia difusa que separa el políticament acceptable de la pura i simple manipulació. Però últimament l'espectacle de falsedats que s'ha desplegat en alguns discursos de la convenció republicana -com el del mateix candidat a vicepresident Paul Ryan- i els anuncis dedicats únicament a desacreditar l'adversari, plantegen nous dubtes sobre si no ha arribat el moment de penalitzar tantes falsedats.
Les tergiversacions no es limiten al bàndol republicà. Els Demòcrates també s'han dedicat a repetir alegrement una cita de Romney fora de context en què el candidat assegura que li agrada acomiadar gent de la feina. Un grup de suport a Obama, aliè a la campanya, va pagar un anunci en què s'insinuava que Romney havia estat el responsable de la mort de la dona d'un treballador metal·lúrgic que es va quedar sense feina ni assegurança mèdica quan l'antiga empresa del republicà, Bain Capital, va tancar la planta on treballava.
Alguns comentaristes independents, però, creuen que l'equip de campanya dels Republicans s'emporta la palma. Mark Halperin, de la revista Time, declarava aquesta setmana que, malgrat que els Demòcrates també s'han apuntat als missatges enganyosos, "la campanya de Romney s'ha especialitzat en la distorsió i les falses veritats com a part important del seu discurs".
Un problema afegit és que s'ha perdut la confiança en els antics àrbitres. El consum de mitjans tradicionals ha caigut precipitadament. Només un 43% dels nord-americans diuen que creuen en els diaris, la ràdio i la televisió com a font d'informació veraç. El 1976, segons Gallup, la xifra era del 72%. A Tampa es va veure ben clar. Mentre Paul Ryan parlava i les càmeres ho retransmetien, des de Twitter ja es qüestionaven i rebatien en directe les seves afirmacions.
