El Canadà planta cara al terrorisme islamista

WashingtonEl Canadà es va despertar ahir amb la seva innocència robada pel terrorisme. El tiroteig d’aquest dimecres al Parlament i l’atropellament de dos soldats dos dies abans per un jihadista han sacsejat la reputació de seguretat i pau del país. “El Canadà no és immune als atacs terroristes”, va dir el primer ministre canadenc, Stephen Harper, unes hores després de l’atemptat d’Ottawa.

Harper va afegir també que el país no es deixaria intimidar pels terroristes. Per això, ahir la capital s’esforçava a recuperar la normalitat. El Parlament va continuar amb la seva agenda, tot i que sota controls de seguretat més forts. De fet, els legisladors canadencs, segons va explicar Harper, pensen accelerar el reforçament de les lleis per fer front a l’amenaça terrorista.

Els canadencs consideren el seu país un regne pacífic i un dels més segurs del món. Un país amb poques possibilitats de ser el blanc de terroristes i orgullós de la seva multiculturalitat i de la seva capacitat d’integrar minories religioses i ètniques. Els atacs d’aquesta setmana, però, posen interrogants sobre la seguretat i la convivència del país.

No és la primera vegada que el terrorisme pertorba la pau i la tranquil·litat del Canadà. Jeremy Littlewood, professor de relacions internacionals de la Universitat de Carleton a Ottawa, recorda els atacs terroristes del Front Nacionalista Quebequès de la dècada dels 60 i principis dels 70 o de grups internacionals i religiosos dels anys 80. “El Canadà és un lloc segur i ho continua sent. No crec que els últims atacs canviïn aquesta percepció dels canadencs”, afirma Littlewood. Segons ell, les autoritats canadenques però també els ciutadans “no són ingenus o innocents”.

Malgrat tot, poques hores després del tiroteig que va provocar el caos i el pànic al Parlament, alguns congressites no es podien creure el que estaven vivint. “Sento que avui és un dia en què el Canadà ha perdut la innocència”, va dir als mitjans el senador d’Ontario, Jim Munson. Una delegació de legisladors alemanys, de visita a la capital, es mostraven sorpresos amb els fets. “Tothom espera que el Canadà sigui un lloc allunyat dels problemes del món, pacífic i tranquil”, va dir Richard Teltschik, cap de la delegació, al diari canadenc The Globe and Mail.

El ‘regne pacífic’

El Canadà sovint s’anomena el regne pacífic. Aquest sobrenom recull els principis de “pau, ordre i bon govern” que són en la seva fundació. Durant els seus 147 anys d’història, el país no ha viscut cap revolució, guerra civil o invasió. Però no s’ha mantingut al marge dels conflictes internacionals, tot i que sempre ha lluitat al costat d’altres països. D’altra banda, sempre ha contraposat el seu sistema polític -com també l’educatiu i sanitari- amb el del seu país veí, els Estats Units, que està més acostumat a episodis de violència.

Alguns historiadors i analistes polítics subratllen els canvis de política exterior que ha fet el país en els últims anys. El Canadà va participar en la Guerra de l’Afganistan, on van morir més d’un centenar de soldats canadencs, i forma part de la coalició internacional contra la milícia jihadista de l’Estat Islàmic. “El risc de ser un objectiu terrorista com a conseqüència d’aquestes decisions ja se sabia. Però això no ha de ser interpretat com una raó per no fer res”, assegura Littlewood.

D’altra banda, Rex Brynen, professor de ciència política de la Universitat McGill, recorda en un article a Al Jazeera que cap dels partits de l’oposició va donar suport a la decisió del govern de Harper d’enviar dos avions de combat a l’Iraq. A més, creu que, tot i que la majoria dels canadencs sí que donen suport a aquesta acció militar, els últims atacs terroristes “podrien canviar” aquest suport.

La policia canadenca va continuar ahir la investigació sobre el tiroteig al Parlament i buscava si hi havia alguna relació amb l’atac de dilluns d’un jihadista que va atropellar dos soldats. De moment, creu que els dos autors dels atemptats van actuar sols i que, per tant, eren llops solitaris terroristes. L’autor del tiroteig a la seu parlamentària, Michael Zehaf-Bibeau, s’havia convertit fa uns anys a l’islam i des del 2 d’octubre intentava aconseguir un nou passaport per viatjar a Síria.

El comissari Bob Paulson també va confirmar que només Zehaf-Bibeau va participar en l’atac de dimecres, que va acabar amb la vida del soldat Nathan Cirillo.

L’amenaça a l’interior del país

Els dos autors dels atacs terroristes d’aquesta setmana sembla que estan lligats a l’islamisme radical. I el Canadà es mira amb preocupació els seus casos i es pregunta si n’hi haurà més en els pròxims mesos. “És difícil de dir. Però si observem les tendències a escala mundial, les accions de grups petits o d’individuals -anomenats llops solitaris - sembla que dominen en els últims atacs”, explica el professor Littlewood.

Per aquest expert d’Ottawa, l’Estat Islàmic no té la capacitat d’organitzar atemptats però sí que anima persones arreu del món a atemptar. Tampoc tranquil·litza el fet que la policia tingués en el punt de mira Zehalf-Bibeau per les seves afinitats amb el jihadisme.

El primer ministre, que va participar en un homenatge al soldat abatut en el tiroteig, va assegurar que els atacs reforçaran la cooperació del Canadà amb la coalició internacional que “lluita contra les organitzacions terroristes”. Harper també va condecorar Kevin Vickers com l’heroi del dia del terror. Al cap de seguretat de protocol del Parlament, de 58 anys, no li van tremolar les cames. Va córrer cap a la seva oficina, va agafar la seva pistola i va aconseguir abatre l’agressor.