CRIM ORGANITZAT
Internacional 20/10/2014

Cap rastre dels estudiants tot i la detenció del cap narco a Iguala

Segueixen les protestes a Mèxic pels 43 joves desapareguts

Randal C. Archibold
3 min

Iguala (Mèxic)Amb pics i pales prestats, els agricultors condueixen les seves atrotinades furgonetes cap a unes clarianes sospitoses enmig dels camps. Salten a terra i comencen a cavar. “Ei, ei, és una columna”, va cridar de sobte la setmana passada un dels homes, que formava part d’una patrulla de policia ciutadana. Havia trobat el que semblava un tros de columna vertebral. Aviat van sortir altres fragments: una costella?, un os del genoll?

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Ja s’han analitzat cinc fosses comunes en la recerca dels 43 estudiants que van desaparèixer el mes passat després d’enfrontar-se amb la policia local a Iguala (Mèxic). I s’estan investigant mitja dotzena més de llocs secrets d’enterrament com aquest per determinar l’origen de les restes que contenen.

Amb centenars de soldats, funcionaris federals, estatals i locals participant en les indagacions, la recerca encara no ha esbrinat què els va passar als estudiants desapareguts. En canvi, ha aparegut una cosa igual d’esgarrifosa: una multitud de tombes clandestines amb ocupants desconeguts als afores de la ciutat. Un descobriment que revela l’alt peatge que el crim organitzat ha fet pagar a aquesta nació.

Jornada de mobilitzacions

La desaparició es va produir el 26 de setembre després que la policia local, acusada ara de treballar per a un grup de narcotraficants local, matés a trets sis persones. Els fiscals creuen que els agents van segrestar després els estudiants i els van entregar a la bandaGuerreros Unidos. Dissabte la policia mexicana va detenir el cap d’aquest grup, Sidronio Casarrubias Salgado, cosa que obre una certa esperança -que de moment no s’ha concretat- d’obtenir informació. Mentrestant, segueixen els talls de protesta a l’autopista que uneix la capital, D.F., i Acapulco, a Guerrero, i el moviment universitari de la capital ha convocat jornades de mobilitzacions per dimecres i dijous que ve.

El president Enrique Peña Nieto assegura que la recerca de desapareguts és la seva màxima prioritat. Però el cas està confirmant que la crisi de la delinqüència organitzada a Mèxic, que s’ha cobrat ja desenes de milers de morts en la guerra contra les drogues dels últims anys, pot ser pitjor del que les autoritats han reconegut mai.

El govern federal celebrava les estadístiques oficials que suggereixen una disminució en els homicidis els últims mesos. Però la proliferació de fosses comunes a l’estat de Guerrero -amb almenys 28 cossos humans calcinats que va resultar que no eren els dels estudiants desapareguts- ha provocat dubtes sobre la nova xifra del govern, ja que apunta que hi podria haver un gran nombre de morts sense comptabilitzar.

Els familiars dels estudiants pateixen amb cada nou descobriment d’una altra fossa comuna. Alguns han deixat de buscar-los, convençuts que la màfia de criminals i polítics sap on són, però no ho diu. Molts encara creuen que els seus fills estan vius, i s’uneixen a la forçada fraternitat dels familiars dels milers de desapareguts que hi ha a Mèxic per la guerra contra el narcotràfic. Uns casos que molt poques vegades es resolen.

Hores abans que es trobessin les últimes fosses, María Oliveras, mare d’Antonio Santana, un dels desapareguts, va encendre una espelma per resar, al campus on ella i altres familiars mantenen una vetlla constant. “Només vull saber on és, com està i què està fent”, diu. “Quan troben restes, no vull creure que sigui ell. He de creure que està viu i per alguna raó no l’han entregat”.

En els seus primers dos anys al càrrec, Peña Nieto s’ha centrat en la modernització de l’economia per atreure inversors estrangers, de manera que ha guanyat elogis d’alguns economistes que diuen que ha establert les bases per al creixement futur de Mèxic.

Però els crítics argumenten que, en aquest procés, Peña Nieto ha passat per alt la il·legalitat de ciutats com aquesta, uns 200 quilòmetres al sud de Ciutat de Mèxic.

Les brigades d’agricultors que busquen els estudiants -es fan dir “policia comunitària” i han entrat en el buit d’autoritat al sud de Mèxic- van a cavar allà on els dirigeixen alguns residents del poble que no confien en la policia. Divendres un d’aquests guies locals va rebre una trucada que l’amenaçava. “Deixa d’anar allà dalt”, li deia la veu una vegada i una altra abans de penjar.

stats