Clam contra la impunitat de les tortures de la CIA
Obama condemna els mètodes d’interrogatori dels serveis secrets, però obvia parlar de responsabilitats
WashingtonA finals d’agost del 2012 el fiscal general dels Estats Units, Eric Holder, va anunciar que tancava per falta de proves les investigacions sobre dos casos de tortura per part de la CIA després dels atacs de l’11-S: la mort d’un detingut afganès en una presó secreta dels serveis secrets el 2002 i la mort d’un iraquià el 2003 al centre de detenció Abu Ghraib.
Aquesta decisió va significar llavors, per molts grups de defensa dels drets humans, l’eliminació de l’única possibilitat de jutjar el polèmic programa d’interrogatoris de l’agència d’intel·ligència nord-americana i va posar fi a la revisió limitada del president nord-americà, Barack Obama, de les polítiques antiterroristes del seu antecessor, George W. Bush.
Ni el demolidor informe sobre les tortures de la CIA del Senat publicat dimarts ni el renovat clam de justícia de diverses ONG i, fins i tot, d’experts de l’ONU suposarà l’obertura d’una nova investigació ni portarà ningú davant dels tribunals. I, per tant, la sensació d’impunitat, per a molts, seguirà.
El president Obama i el seu govern han evitat sempre entrar en la discussió de si les polèmiques pràctiques de la CIA eren legals ni en si cal perseguir-ne els responsables. El departament de Justícia va assegurar, en un comunicat, que manté la seva decisió de “no presentar càrrecs criminals” contra oficials dels serveis secrets.
Obama admet les tortures
Obama va tornar a condemnar ahir “les pràctiques d’interrogatori reforçades” -l’eufemisme dels serveis secrets per a mètodes com el waterboarding o ofegament simulat-. “Són tortura, en la meva opinió, i no són els nostres valors”, va dir ahir en una entrevista a Telemundo.
Segons el cap de la Casa Blanca, després dels atemptats de l’11-S, “enmig d’un trauma nacional” per la mort de més de 3.000 nord-americans i “la incertesa” de nous atemptats, “la CIA va crear aquest programa [d’interrogatori] molt de pressa, sense pensar gaire en les seves ramificacions”. Però va deixar clar que això no hauria de ser una “excusa” per obviar la responsabilitat “de saber què va passar” i “assegurar-se que no es repetirà”.
Tot i així, Obama va evitar parlar de buscar o perseguir els responsables de pràctiques d’interrogatori que l’informe del Senat ha descrit com a “brutals” i “ineficaces”.
Des de l’inici de la seva presidència, el 2009, Obama ha volgut deixar enrere un dels capítols més foscos de la història recent dels Estats Units. En el seu moment va renunciar a engegar una investigació interna sobre el programa de presons secretes de la CIA arreu del món entre el 2002 i el 2006. Encara ara l’era de la “guerra contra el terror” de Bush continua perseguint la seva presidència no només per les noves revelacions sobre les tortures de la CIA sinó també pel retorn dels Estats Units a l’Iraq per combatre contra l’Estat Islàmic.
Ahir els grups pro drets humans van demanar a Obama que la rendició de comptes sobre les pràctiques dels serveis secrets nord-americans no s’acabi amb la investigació que ha publicat el Senat. “L’informe no ha de ser relegat a un prestatge o un disc dur, sinó que ha de ser la base per a les investigacions penals sobre l’ús de la tortura per part de funcionaris dels Estats Units”, va dir Kenneth Roth, director executiu de Human Rights Watch. Per Roth, si el president Obama fracassa a l’hora perseguir els responsables de les tortures de la CIA, es corre el perill que aquestes pràctiques es tornin a utilitzar en el futur.
“El programa de tortura de la CIA hauria d’impactar la consciència de tots els ciutadans nord-americans”, va dir Matt Hawthorne, director de política de la Campanya Religiosa Nacional Contra la Tortura. “Si som honestos sobre els actes de tortura, el nostre país farà el primer pas per assegurar que no es torni a repetir”. Per Chris Anders, assessor legislatiu de la Unió Americana de Llibertats Civils, l’informe confirma que la CIA és una agència fora de control. “Està tant per sobre de la llei que crea més problemes que no pas en resol”.
Des de les Nacions Unides, el relator especial per als drets humans, Ben Emmerson, va assegurar a Ginebra que els mètodes de tortura de la CIA reconeguts pel Senat revelen “una clara política orquestrada al més alt nivell durant el govern Bush” i va exhortar a perseguir els responsables que van ordenar aquests crims, entre els quals el que considera tortures contra els detinguts.
