Brussel·les“Senyores i senyors, caps d’estat i de govern, mostrin una mica de valentia! Superin el seu arcaisme!” Amb aquestes paraules l’excomissària defensora de les causes perdudes, Viviane Reding, dirigia aquesta setmana una carta als líders europeus, animant-los a escollir una dona per ocupar un dels 28 seients de la futura Comissió Europea. Una Comissió que, sense canvis d’última hora, serà monocromàtica: no només estarà dominada per homes sinó que, a més, tots seran blancs.
Ni rastre de cap altre color de pell que representi els vint milions de ciutadans europeus que, segons xifres no oficials, pertanyen a alguna minoria ètnica. Minories ètniques que, tot i estar infrarepresentades, sí que estan presents en el Parlament Europeu, l’única institució comunitària que és escollida directament pels ciutadans.
Al ple del Parlament d’Estrasburg que va sortir de les urnes del mes de maig, menys d’una quinzena dels 751 eurodiputats tenen trets no blancs, incloent-hi britànics d’origen pakistanès, francesos negres dels territoris d’ultramar -com les Antilles, la Reunió i Nova Caledònia- i diputats romanís.
També els estats europeus amb llarga tradició d’immigració tenen membres de govern amb trets ètnics visibles. És el cas de França -on el flamant govern de Manuel Valls té tres dones d’origen no europeu: la ministra de Justícia, Christiane Taubira, de Guyana; la d’Educació, Najat Vallaud-Belkacem, del Marroc; i la de Cultura, Fleur Pellerin, de Corea del Sud- i de l’exeuctiu de la Gran Bretanya, on el secretari d’estat de Cultura, Sajid Javid, té arrels pakistaneses.
“Juncker no es posiciona”
Caldria preguntar-se, doncs, si és representatiu un executiu comunitari que no dóna veu -ni posa cara- a les minories ètniques. I si un grup format només per homes blancs és el reflex de la diversitat d’Europa al segle XXI. A Brussel·les no sembla que això inquieti ningú. “Juncker no es vol posicionar abans de tenir la llista definitiva de comissaris”, esquiven fonts pròximes al futur president de la Comissió Europea, en ser interrogades per l’ARA.
