Potser sí que ha arribat el moment que la Gran Bretanya decideixi si vol estar dins o fora de la Unió Europea. David Cameron, tot solet, ha anat conduint el seu partit i la societat britànica cap a aquest punt de no retorn. És el primer ministre qui, des del primer dia, va coquetejar amb l'ala més euroescèptica dels tories fins a aconseguir el control delpartit. Cameron va decidir l'any 2009 que trauria els conservadors britànics del Partit Popular europeu -massa euròfils per al seu gust- per formar un nou grup a la dreta de l'Eurocambra en companyia de les forces euroescèptiques de Polònia o la República Txeca. El mes de desembre passat, per un error de càlcul polític, va acabar enrocat en solitari contra una Unió que avançava cap al Tractat d'estabilitat financera. El primer ministre britànic està convençut que "sortir de la UE no seria el millor per als interessos" del país, però actua com si a cada reunió comunitària estigués disposat a donar el cop de porta.
David Cameron no és l' enfant terrible de la política europea, ni la veu de la consciència de l'euroescepticisme britànic. És un polític que no mesura bé les conseqüències de les seves decisions. Fa deu dies va arribar a la crítica cimera de Brussel·les anunciant que la seva única intenció era defensar els interessos del Regne Unit. Quan va tornar a casa, un terç dels diputats tories l'esperaven amb una carta que exigia la celebració d'un referèndum per la sortida de Gran Bretanya de la UE.
L'historiador Timothy Garton Ash, col·laborador habitual del diari The Guardian , caricaturitzava dimecres aquesta situació comparant-la amb una mansió imperial que s'està cremant, on alemanys, francesos, italians i espanyols corren amb galledes i mànegues per intentar apagar el foc. De la casa estil Tudor del costat, surt el veí, David Cameron, demanant de parlar un moment de refer la tanca del jardí i podar l'arbre que li molesta. "Merde", segons Garton Ash, és "el més suau" que li respondrien els veïns.
El moment de marxar
Avui ja ningú exclou un referèndum britànic. "La vida fora de la UE no és tan terrible", assegura l'antic ministre de Defensa, Liam Fox, erigit en la veu dels tories euroescèptics. Els experts especulen sobre el quan i el com. Segons un sondeig publicat pel diari The Times aquesta setmana, el 49% dels britànics prefereixen que la consulta es convoqui immediatament. Un de cada tres la voldrien deixar per als pròxims anys. Però, al ritme que avança la crisi, és impossible imaginar com serà la realitat europea quan arribi el moment de votar quina relació volen tenir amb els veïns del continent.
El director de l'European Council on Foreign Relations, Mark Leonard, creu que serà un procés en dues fases. "Primer, els conservadors intentaran renegociar alguns poders cedits a Brussel·les, com la limitació de la jornada laboral, drets socials i algunes polítiques en matèria de justícia i interior. Després vindrà el consulta". Leonard i Garton Ash coincideixen, a més, que el referèndum no es convocarà fins a la pròxima legislatura, a partir del 2015. Un any abans, el 2014, s'hauria d'haver convocat una altra consulta que pot redefinir el futur del Regne Unit: el referèndum per la independència d'Escòcia.
