Publicitat
Publicitat

En breu

Egipte demana una intervenció contra el "règim repressiu" sirià

Mohammed Mursi, desafiant

El president egipci, Mohammed Mursi, considera que "el vessament de sang a Síria és una responsabilitat col·lectiva que no s'aturarà fins que no hi hagi una intervenció real per aturar-la". El nou home fort d'Egipte va provocar ahir la ira de la delegació siriana quan, en la seva intervenció davant l'assemblea dels no-alineats reunits a Teheran, va qualificar el govern de Baixar al-Assad de "règim repressiu" i va provocar que els representants de Damasc abandonessin la sala en senyal de protesta.

El gest de Mursi suposa un triple desafiament. Primer, pel seu suport explícit als rebels sirians que "busquen llibertat i justícia". Després, perquè amb el seu discurs va irritar el règim iranià, amfitrió de la cimera i un dels últims aliats d'Al-Assad a la regió. Finalment, perquè Mursi s'ha convertit en el primer president egipci que visita l'Iran des de fa més de trenta anys, i s'allunya així del tradicional seguidisme de la política exterior dels Estats Units que va caracteritzar l'era Mubàrak.

El programa nuclear de l'Iran

En el discurs d'obertura el líder suprem de l'Iran, l'aiatol·là Ali Khamenei, va negar que el seu país pretengui desenvolupar armament nuclear. Des de Viena, l'Agència Internacional de l'Energia Atòmica va assegurar, en canvi, que el règim de Mahmud Ahmadinejad ha doblat el nombre de centrifugadores per enriquir urani que té emmagatzemades al búnquer subterrani de Fordow, al nord de la ciutat de Qom.

'Traduttore traditore'

Els traductors simultanis que havien de traduir al persa, en directe per la televisió iraniana, el discurs de Mohammed Mursi contra la repressió del règim de Baixar al-Assad van decidir canviar el nom de Síria per Bahrain, segons informava ahir Le Monde . Quan el president egipci va fer una crida a donar suport a la revolta siriana, els intèrprets ho van tornar a traduir com un suport als opositors de Bahrain. L'Iran sempre ha denunciat l'ingerència estrangera en la revolta siriana i, en canvi, és molt crític amb la monarquia de Bahrain, a qui acusa de reprimir el moviment opositor xiïta. La mateixa censura es va reproduir després en altres mitjans oficials iranians.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT