Publicitat
Publicitat

TRANSICIÓ AL PAÍS MÉS POBLAT DEL MÓN ÀRAB

El candidat dels Germans Musulmans s'imposa a l'últim primer ministre de Mubàrak

Egipte tindrà un president islamista

La Junta Electoral va anunciar ahir que Mohammed Mursi, candidat dels Germans Musulams, serà el primer president civil de la història d'Egipte. Però el pols entre islamistes i exèrcits continua.

Egipte va obrir ahir un nou capítol de la seva història i de la Primavera Àrab després de l'anunci oficial de la victòria de Mohammed Mursi sobre Ahmed Xafik, l'últim primer ministre de Mubàrak, a les eleccions presidencials del país més poblat del món àrab. Després d'una setmana plena de tensió i de rumors de tota mena, el president de la junta, Faruq Sultan, va confirmar els resultats avançats per la premsa, que atorgaven a Mursi un 51,7% dels sufragis, enfront del 48,3% de Xafik.

Durant el llarg discurs introductori de Sultan, de prop d'una hora i mitja de durada, el país sencer va estar al caire d'un atac de nervis. A Tahrir milers de persones estaven enganxades als transistors. Sota un sol de justícia, un silenci quasi total dominava la plaça. Però tan bon punt Sultan va pronunciar els resultats definitius es va produir un esclat d'eufòria. No només a la mítica plaça: a tot el Caire es van començar a sentir petards, botzines i càntics de celebració.

"Avui és un gran dia. Així és com sona la paraula democràcia en llengua àrab", declarava el Mohamed, un barbut seguidor de la confraria islamista, mentre un grup de joves s'abraçava formant un cercle i saltava. " Al·lahu-àkbar " [Al·là és el més gran!], cridaven d'altres. La seva alegria estava plenament justificada, ja que la confraria islamista tot just acabava d'aconseguir un vell somni després de més de vuit dècades marcades per l'ostracisme i la persecució.

Fins i tot molts egipcis que no donen suport als Germans Musulmans van respirar ahir alleujats en sentir els resultats oficials, que allunyaven l'espectre d'un conflicte violent. I és que els últims dies s'havia evocat a Egipte l'anomenat escenari algerià , en referència a la llarga i cruenta guerra civil entre l'exèrcit i grups armats islamistes que es va desfermar després del cop d'estat militar que va avortar el triomf electoral del FIS l'any 1991.

"No seria avui aquí com a primer president elegit de manera lliure sense els sacrificis dels màrtirs i els ferits", va dir Mursi en un missatge a la nació. "Seré el president de tots els egipcis… ara ens cal unitat", va afegir en to conciliador, en línia amb la seva promesa de formar un govern de coalició liderat per un primer ministre que no sigui membre dels Germans Musulmans. Com dicta la Constitució, Mursi va dimitir dels seus càrrecs del partit.

Pols obert

D'acord amb la majoria d'analistes, probablement, la victòria de Mursi no posarà fi de manera immediata al període d'inestabilitat i confrontació política que viu el país. El pols entre la junta militar i els Germans Musulmans no girava només entorn de la presidència, sinó del futur disseny institucional del país.

Els milers de persones que han ocupat des de dimarts la plaça Tahrir reclamen la restitució del Parlament, dissolt fa uns 10 dies per ordre del Tribunal Constitucional, així com l'anul·lació de l'annex a la declaració constitucional promulgada per la junta militar, que dóna als generals l'última paraula en la redacció de la Constitució.

"Estem contents pel triomf de Mursi, però és una cosa que ja donàvem per feta. No marxarem fins que la junta militar accedeixi a les altres demandes", deia l'Ahmed, un enginyer d'un poblet dels afores del Caire que ha passat les últimes nits dormint al ras a Tahrir.

Clam per restablir el Parlament

Tot i que la majoria dels manifestants de la plaça són islamistes també hi ha membres dels grups revolucionaris laics. "Espero que els Germans Musulmans mantinguin la seva promesa i no marxin de la plaça ara que tenen la presidència. Cal que ens unim tots per impedir que els militars continuïn controlant el país entre bastidors", afirmava el Moharram, un jove dissenyador de pàgines web d'esquerres.

Després de saber-se els resultats diversos líders islamistes van assegurar que no marxaran de Tahrir fins que els militars retornin el poder legislatiu al Parlament. "No podem acceptar que s'anul·lin els milions de vots dels ciutadans que van votar a les legislatives. No estem defensant els interessos del nostre partit, sinó la sobirania popular", deia a Al-Jazira Mohamed Beltagui, el vicepresident del partit que fa de marca electoral de la confraria. Caldrà veure si els pròxims dies els Germans Musulmans mantenen la seva posició desafiant o bé opten per una política conciliadora.

En la pugna pel poder serà clau un resultat electoral, massa ajustat perquè una facció s'imposi sobre l'altra. "Els Germans Musulmans haurien de buscar un acord amb els militars que retorni la tranquil·litat i l'estabilitat al país. Cal recordar que Xafik s'ha quedat molt a prop de la victòria. El país està dividit i ningú pot imposar la seva voluntat", va declarar a l'ARA l'analista polític Khaled Dawud.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT