La revolta populista comença a notar la pressió. L’euroescèptic Nigel Farage, dalt de l’onada guanyadora que l’havia portat fins al Parlament de Westminster i a crear el principal grup euròfob de l’Eurocambra, gairebé devia haver oblidat que “l’ establishment ” -com ell els anomena- també juga la seva pròpia partida. En només deu dies ha vist com trontollava la supervivència del grup per la sortida d’una eurodiputada letona -que assegura que s’ha sentit pressionada pel president de la Cambra, l’alemany Martin Schulz- i una mobilització a les xarxes socials britàniques l’ha obligat a retirar la cançó que Mike Read, un conegut antic DJ de la ràdio pública BBC, havia escrit per a la campanya electoral del UKIP [el partit de Farage] perquè l’acusen de tenir un contingut racista.
La lletra, que protesta pels “immigrants il·legals que hi ha en cada ciutat”, ja havia aconseguit col·locar-se en el número 21 de les llistes d’èxits. Tot i que Farage assegurava que la recaptació de les vendes la donaria a la Creu Roja per lluitar contra l’Ebola a l’Àfrica Occidental, l’organització li ha dit que no vol diners que taquin la seva feina en favor dels refugiats i dels demandants d’asil.
Sota pressió pel risc de perdre el finançament de gairebé 10 milions d’euros de diners públics que li suposa tenir grup propi al Parlament Europeu durant una legislatura, per no parlar de la presència política i els minuts d’intervenció a l’hemicicle, Farage -l’home que va fer campanya carregant contra l’arribada de treballadors de l’Est al Regne Unit- s’ha acabat salvant gràcies a un eurodiputat polonès. Ironies de la política.
Farage, que renegava d’aliar-se amb l’extrema dreta de la francesa Marine Le Pen pels orígens antisemites i racistes del partit, ha rebut encantat Robert Iwaszkiewicz, membre del Congrés de la Nova Dreta de Polònia. Un polític que, fa un parell de mesos, en una entrevista en un diari del seu país, va declarar que “està convençut” que la violència domèstica “és bona per reconnectar moltes dones amb la realitat”. El líder d’aquest partit euroescèptic polonès, Janusz Korwin-Mikke, també és conegut al Parlament, fins al punt que la mateixa Marine Le Pen havia descartat formar grup amb ell perquè considerava que “els seus valors eren massa diferents”.
Polonès polèmic
El mes passat l’Eurocambra el va sancionar amb una multa de 3.000 euros per haver fet comentaris racistes. Korwin-Mikke ha arribat a dir que la diferència entre el sexe consentit i una violació és “molt subtil” perquè les dones “sempre fan veure que es resisteixen”, i també que “no hi ha evidències que Hitler sabés res de l’Holocaust”.
La premsa italiana es fa creus de veure els disset eurodiputats del Moviment 5 Estrelles del còmic Beppe Grillo convertits ens els aliats clau de Farage. “Quatre purgues internes i un pacte de ferro amb algú que convida a colpejar les dones. Aquesta és l’aposta d’un 5 Estrelles desordenat que ha fet un gir brusc cap a la dreta”, resumia un editorialista de La Reppublica.
“El patchwork en política no funciona”, sentenciava la líder del Partit Democràtic italià a l’Eurocambra gairebé com a epitafi del grup de Farage. Però el patchwork ha resistit i s’ha fet encara més inversemblant.
