Les protestes pel cost de la vida acorralen el govern palestí

JERUSALEM.El primer ministre palestí, Salam Faiad, va dir ahir que està "preparat per dimitir" si aquest és el desig del seu poble. Poc abans havia justificat a través del seu compte de Facebook les mesures econòmiques que prepara l'Autoritat Palestina. Durant tota la setmana hi ha hagut manifestacions en diverses poblacions de Cisjordània, on milers de palestins han mostrat el seu enuig per l'alt cost de la vida, l'atur i la pujada del preu dels carburants.

Els manifestants han posat Salam Faiad al centre de les denúncies i demanen la seva dimissió. A Hebron, al sud de Jerusalem, es va cremar una foto seva. El diari israelià Haaretz informava ahir que el primer ministre podria dimitir tan bon punt el president de l'Autoritat Nacional Palestina (ANP), Mahmud Abbas, de viatge a Egipte, torni a Ramal·lah, la capital administrativa de Cisjordània i seu de l'ANP.

Des del Caire, Abbas va donar suport als manifestants i va parlar de l'inici de la primavera palestina . Faiad, però, va replicar que la primavera palestina va començar el 1948, amb la creació de l'Estat d'Israel i l'èxode dels palestins de les seves terres. "Nosaltres no reproduirem la Primavera Àrab perquè no som un estat", va sentenciar.

Faiad, exfuncionari del Banc Mundial i home de confiança dels Estats Units i de la Unió Europea, no està adscrit a cap partit polític i aquest fet, segons els analistes, l'ha fet guanyar-se enemics entre les dues grans faccions palestines que des de fa temps busquen la reconciliació: el partit nacionalista Fatah, que governa a Cisjordània, i el moviment islamista Hamàs, a Gaza, que veu Faiad com "l'assessor dels Estats Units".

Malgrat la seva disposició a dimitir, Faiad va manifestar que la solució a l'actual crisi no passa per substituir càrrecs del govern, sinó per engegar una nova estratègia econòmica, i perquè l'ANP reestructuri les seves bases democràtiques.

Funcionaris que no cobren

El primer ministre ha promès que els funcionaris rebran els salaris corresponents al mes d'agost quan l'ANP rebi els fons dels països donants. La crisi econòmica ha fet disminuir l'aportació d'Occident i també dels països àrabs a les institucions palestines. Ramal·lah, a més, ha de pagar milers dels seus empleats que viuen a Gaza però que no fan cap mena de feina perquè Hamàs no els deixa participar en la seva administració paral·lela. Així doncs, queda enrere la bonança dels últims anys i les acusacions sobre el deteriorament de l'economia a Cisjordània apunten especialment al primer ministre palestí. D'aquesta paràlisi econòmica, Faiad també en culpa Israel, que controla el 60% del territori de Cisjordània, cosa que dificulta el desenvolupament comercial i l'activitat productiva.

Faiad va ser elegit primer ministre palestí el 2007, quan els islamistes de Hamàs es van fer càrrec de la franja de Gaza. Des d'aleshores, aquest economista s'ha centrat a reorganitzar les forces de seguretat, combatre la corrupció i construir les infraestructures necessàries per a la creació d'un estat palestí.

Destrucció i creixement

L'informe sobre l'assistència anual al poble palestí de la Conferència de l'ONU sobre Comerç i Desenvolupament publicat aquesta setmana apunta que l'economia palestina va créixer un 10% el 2011, una dada que vinculen, però, a la reconstrucció de Gaza després dels bombardejos israelians a la franja entre el desembre del 2008 i el gener del 2009.

I per això l'informe de les Nacions Unides destaca que l'economia als territoris palestins ha empitjorat i les expectatives de creixement a llarg termini es deterioren cada vegada més. Entre els factors preocupants el document cita l'ocupació israeliana, l'austeritat fiscal, la caiguda de la producció agrícola i la davallada de les donacions internacionals. L'informe assenyala també l'augment de la pobresa, sobretot a Jerusalem est, on el 78% de la població viu sota el llindar de la pobresa.