Israel rebutja un alto el foc a Gaza dissenyat pels EUA
La xifra de morts s’eleva a més de 830 palestins i 38 israelians
GazaEl gabinet de seguretat israelià va decidir per unanimitat ahir a la nit rebutjar la proposta d’alto el foc que li havia presentat el secretari d’Estat dels EUA, John Kerry, i que preveia una treva humanitària d’una setmana entre Israel i Hamàs i l’inici immediat de negociacions entre les dues parts sobre un alto el foc definitiu. Fonts governamentals israelianes van indicar que el motiu d’aquesta decisió, que es va prendre després de més de cinc hores de debat, és que la proposta de Kerry “estava més pròxima a les posicions de Qatar” -aliat de Hamàs-“que a les d’Egipte” -aliat d’Israel- tot i que el Caire havia pactat la seva proposta amb el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu.
El gabinet de seguretat hebreu, però, no descarta decidir sobre la marxa una retirada unilateral de Gaza quan ho consideri oportú, tot i que una decisió com aquesta no acabaria necessàriament amb el llançament de coets des de la franja. Els ministres israelians més radicals, Naftali Bennett i Avigdor Lieberman, van rebutjar un acord que donés “immunitat als líders de Hamàs”, de manera que el més positiu -per a ells- seria continuar l’operació militar a Gaza fins que es compleixin els objectius que Israel es va marcar quan va decidir entrar a la franja.
La iniciativa de Kerry incloïa tot un seguit de mesures i, segons algunes fonts israelianes i islamistes, preveia l’aixecament del bloqueig sobre Gaza “després de l’alto el foc”, una cosa que Israel no estaria disposat a acceptar ara per ara. I tot apunta que Kerry hauria donat garanties al líder de Hamàs a l’exili, Khaled Meixaal, en aquest sentit. El secretari d’Estat nord-americà també hauria previst la celebració de dues conferències internacionals sobre el conflicte. La primera s’hauria de celebrar al Caire i la segona a Europa. A la primera no s’hi hauria convidat ni Qatar ni Turquia, dos països que mantenen unes relacions molt tenses amb el president egipci, Abdel Fattah al-Sissi, però a la segona sí que hi estarien presents aquests dos països.
Sobre el terreny, ahir van continuar els atacs israelians contra Gaza per terra, mar i aire i més de 40 palestins van resultar morts. El nombre total de víctimes mortals a Gaza es va elevar per sobre dels 830, la major part dels quals són civils. Sis palestins més van morir a Cisjordània en enfrontaments amb els soldats i els colons jueus. I, a l’altra banda, dos soldats israelians van morir a Gaza, de manera que ja són 35 els militars morts des del 8 de juliol, als quals se sumen 3 civils.
Les milícies van disparar desenes de coets durant tota la jornada i a Gaza se sentia de tant en tant el soroll dels llançaments. Tot i això, l’exèrcit israelià assegura que el nombre de coets disparats en els últims dos dies són la meitat dels que es disparaven abans i que això podria indicar que la capacitat de Hamàs s’ha reduït com a conseqüència de l’operació militar israeliana. Després d’una investigació que ha durat una setmana, l’exèrcit va confirmar ahir que el soldat Oron Shaul, desaparegut en combat, està mort. Així s’ha comunicat a la seva família.
El bombardeig de l’escola
Mentrestant, fonts de les Nacions Unides van indicar ahir que, després d’examinar l’escola de Beit Hanun on dijous van morir 16 refugiats, tot indica que l’atac va ser obra de les forces israelianes. Per la seva banda, l’exèrcit va dir que un dels seus soldats havia mort per foc disparat des d’aquesta escola reconvertida en refugi per als palestins.
Un portaveu militar va dir que les tropes desplegades a la franja encara concentren els seus esforços en la destrucció dels túnels que els milicians han excavat i que comuniquen Gaza amb Israel. Aquesta és una tasca complicada, que s’ha de fer amb molta precaució, perquè molts dels túnels tenen paranys.
