Jerusalem viu Sota l’amenaça d’una nova ‘intifada’

JerusalemUna visita dimarts de l’alcalde de Jerusalem, Nir Barkat, a l’Esplanada de les Mesquites -la Muntanya del Temple per als jueus- ha fet créixer encara més la tensió que es viu a la ciutat des de l’estiu. Per als palestins, aquesta visita, que segons un portaveu de l’alcaldia pretenia “observar els reptes que afronta la policia”, és una provocació amb l’objectiu de canviar l’ statu quo.

L’ statu quo, en vigor des de fa 500 anys i respectat després de l’ocupació israeliana dels territoris palestins el 1967, estableix que els musulmans resen a l’Esplanada, a la part alta del Mur de les Lamentacions jueu, on hi ha la Cúpula de la Roca -daurada- i la Mesquita d’Al-Aqsa. Per als musulmans, l’Esplanada de les Mesquites és el seu tercer lloc més sagrat. Segons la tradició, va ser des d’aquí que Mahoma va pujar al cel, el mateix lloc on Déu va ordenar a Abraham que sacrifiqués el seu fill.

D’alguna manera musulmans i jueus situen aquí l’origen de les seves respectives religions. Al-Aqsa i la Cúpula de la Roca han cimentat el nacionalisme palestí, així com el Mur de les Lamentacions ha ancorat l’israelià. La custòdia, però, la té Jordània. Des que el regne haiximita va arribar a un acord amb Israel el 1994 és l’encarregat de la seva administració, tot i que de la seguretat se n’encarrega Israel.

“Motius de seguretat”

“El pla d’Israel passa per dividir la mesquita d’Al-Aqsa, com van fer a Hebron amb la d’Ibrahimi, i controlar-ne l’accés”, assegura el professor d’arqueologia de la Universitat Birzeit-Palestina, Jamal Amro. Amro es refereix a les actuals imposicions de les autoritats israelianes durant el tradicional rés musulmà dels divendres, que, al·legant “motius de seguretat”, només permeten l’entrada d’homes més grans de 50 anys, dones i nens.

Fa uns dies, el govern de Jordània va demanar explicacions a Israel sobre un projecte de llei impulsat per la dreta nacionalista que permetria als jueus resar a l’Esplanada de les Mesquites. Un informe publicat l’any passat per les ONG israelianes Khesev i Anar Amim ja avisava de l’augment de jueus que donen suport a canviar l’ statu quo, la qual cosa -deien- tindria no només implicacions religioses sinó també polítiques. “El conflicte religiós i polític al voltant de l’Esplanada de les Mesquites ha provocat violència i vessament de sang en el passat i continua sent un dels principals obstacles per resoldre el conflicte arabo-israelià”, deia l’informe. La visita d’Ariel Sharon a l’Esplanada l’any 2000 va desencadenar la Segona Intifada.

“No hi haurà pau sense un pacte sobre Jerusalem i també l’Esplanada de les Mesquites”, afirma el professor Moshe Amirav de la Universitat Hebrea, conscient que la relació entre les dues comunitats s’ha deteriorat, i molt, els últims mesos. Però hi ha altres focus de tensió a la ciutat considerada tres vegades santa. Aquesta setmana el govern israelià donava llum verda a la construcció de 1.060 nous habitatges a les colònies de Ramat Shlomo i Har Homa, a Jerusalem Est, zona ocupada segons les Nacions Unides i on els palestins aspiren a tenir la capital del seu futur estat.

La decisió del primer ministre, Benjamin Netanyahu, satisfeia així els ultranacionalistes -i socis de govern- de Casa Jueva que amenaçaven de trencar la coalició. L’ampliació de les colònies ha estat criticada pels Estats Units, la Unió Europea i l’ONU. Per a l’administració nord-americana, principal aliat d’Israel, aquest projecte d’ampliació “és incompatible amb la recerca de la pau”.

Jerusalem és aquests dies una ciutat ocupada per les forces de seguretat israelianes, en estat de màxima alerta arran de la mort d’un nadó i una jove atropellats la setmana passada per un palestí mentre esperaven l’arribada del tramvia en un acte considerat “terrorista” pel govern de Netanyahu. Policies i soldats són ben visibles sobretot als barris àrabs mentre helicòpters i globus amb càmeres sobrevolen el cel, atents a cada moviment.

Els barris àrabs bullen

La tensió és molt evident als barris àrabs com Silwan, on fa un parell de setmanes colons jueus hi van ocupar una trentena d’apartaments, alguns dels quals adquirits als propietaris palestins amb gran secretisme, segons l’agència de notícies palestina Maan.

Silwan és un barri atapeït d’habitatges, carrers sense nom i sense asfaltar i plens de brossa. Un petit camp de futbol serveix d’aparcament. Al costat, les restes d’una casa enderrocada. Banderes israelianes identifiquen els edificis dels colons. “Aquest barri està sota amenaça de destrucció. L’Ajuntament no ens dóna permisos per construir perquè el que volen és que marxem tots i deixem el barri per als colons”, es queixa el cap del comitè de residents de Silwan, Fakhri Abu Diab, en una trobada amb periodistes estrangers, entre els quals els del diari ARA. Abu Diab es lamenta també dels controls als quals són sotmesos -“Hi ha càmeres per tot arreu i els soldats entren sovint, cosa que provoca la reacció dels joves”- i del fet de pagar impostos però rebre, a canvi, molt menys del que reben els jueus de l’oest de Jerusalem.

Molt a prop seu onegen dues banderes israelianes. Darrere d’una porta de ferro, cinc joves militars israelians carregats amb metralletes custodien un complex d’habitatges que espera l’arribada de sis famílies jueves. A les habitacions només hi ha dues lliteres i algunes pantalles de televisió des d’on es controlen els moviments dels voltants. Al terrat de la casa del costat, dos nois palestins donen voltes en bicicleta, mirant de reüll la casa ocupada.

Netanyahu, un “gallina” pels EUA

La Casa Blanca va haver de sortir ahir al pas d’unes declaracions publicades per la revista The Atlantic i atribuïdes a un alt càrrec de l’administració Obama en què s’acusava el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, de “gallina”. El comentari, assegurava la informació, era una mostra clara de com tant Washington com Tel Aviv havien abandonat les bones formes i l’enfrontament entre el president nord-americà i el primer ministre israelià s’han deterioritat fins al que sembla un punt de no retorn. “La bona cosa de Netanyahu és que té por a fer la guerra”, va assegurar el responsable de l’administració Obama a The Atlantic. “La mala cosa és que no farà res per trobar una solució amb els palestins o els estats àrabs sunnites. Només li interessa protegir-se a ell mateix de la desfeta política”, assegura aquesta font anònima a la revista. En unes declaracions al diari israelià Haaretz, la Casa Blanca es va distanciar d’aquestes afirmacions que va qualificar d’“inapropiades” i “contraproductives”. També el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, va desqualificar els comentaris i va assegurar que la seva màxima prioritat és defensar Israel.