COMISSIÓ EUROPEA
Internacional 01/11/2014

Juncker agafa les regnes de la UE amb el creixement com a repte

Barroso passa el relleu després de 10 anys i dues grans crisis

Raquel Correa
3 min

Brussel·lesTemps de canvis a Europa. Deu anys després de posar-se al capdavant de la Comissió Europea, el portuguès José Manuel Durão Barroso passa avui el relleu al luxemburguès Jean-Claude Juncker, que va guanyar les eleccions europees del maig com a líder del Partit Popular Europeu. Una dècada que passarà a la història per la doble crisi que ha carregat Barroso a l’esquena.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

D’una banda, la crisi institucional, provocada pel rebuig de França i Holanda a la Constitució europea, l’any 2005, i que va suposar un cop fort al procés de construcció europea -com el que podria suposar una eventual sortida del Regne Unit d’un bloc comunitari que fins ara només atreia candidats.

Però, sobretot, la dècada Barroso serà recordada per la crisi financera, segurament la més greu que ha viscut la Unió, i que ha deixat molt tocada la Comissió. D’entrada, perquè en la gestió de la crisi Brussel·les ha perdut molt de pes en favor dels estats membres, en particular l’eix intergovernamental París-Berlín, llavors anomenat Merkozy, que ha imposat una visió econòmica saltant-se el sistema comunitari. I encara més, perquè la ciutadania ha percebut que l’austeritat imposada per sanejar els comptes dels països més tocats per la crisi ha sigut massa forta i massa ràpida.

Una austeritat que la mateixa Comissió reconeix que ha tingut un cost social altíssim: cada any de retallada ha fet augmentar la pobresa a Grècia un punt i mig.

Davant les crítiques a aquesta gestió, però, Barroso treu pit i recorda que, amb tot, la gestió de la crisi de l’euro no només ha permès que la moneda única no explotés i ha evitat la fallida dels estats més febles -com Grècia i Espanya- que tants predicaven, sinó que s’ha aconseguit construir una Europa “més ben preparada per fer front a futures crisis”. “Som més forts perquè ara tenim un sistema més integrat de governança, una legislació per fer front als abusos dels mercats financers i un sistema més clar de regulació i supervisió”, defensa Barroso.

Amb tot, Europa encara no ha aconseguit girar full d’una vegada a la crisi -sinó que més aviat flirteja amb una tercera recessió- i per això el gran repte de l’equip liderat per Juncker serà generar creixement i crear ocupació en un continent que arrossega 25 milions d’aturats.

La mesura estrella de Juncker per rellançar l’economia del continent és un paquet d’inversió público-privada que ha de mobilitzar 300.000 milions d’euros en els pròxims tres anys. Un pla d’inversions que Juncker assegura que estarà a punt abans de Nadal però del qual, de moment, encara no es coneixen els detalls. A l’espera de concretar-lo, sembla que la idea és potenciar sectors clau de l’economia -com infraestructures de transport, banda ampla, interconnexions energètiques i R+D- i fer-ho sense engreixar el deute sinó recorrent al Banc Europeu d’Inversions.

Frenar l’euroescepticisme

Aconseguir sortir de la crisi i presentar Europa com la solució i no com el problema serà la principal arma de Juncker per lluitar contra la desafecció de la ciutadania, acostar el projecte europeu al carrer i frenar un euroescepticisme que, des dels últims comicis europeus, té més terreny que mai: l’ascens dels discursos euròfobs de la ultradretana Marine Le Pen a França i del carismàtic Nigel Farage al Regne Unit és un dels altres punts negres del llegat de Barroso.

Menys portaveus per conèixer els comissaris

Amb la voluntat d’acostar a les capitals els sovint grans desconeguts comissaris europeus, una de les primeres mesures que ha pres Juncker ha sigut retallar a la meitat l’equip de portaveus de la Comissió -fins ara n’hi havia un per cada comissari-. L’objectiu: que siguin els mateixos comissaris els que expliquin de primera mà les polítiques que duen a terme i recuperin, així, la confiança d’uns ciutadans que ja no hi creuen.

stats