Kim Jong-un es consolida al poder amb un cop de força
Un any després del canvi de líder, el règim de Pyongyang resisteix
PEQUÍN¿Qui no recorda la mort de Kim Jong-il, fa un any, i aquells funerals d'estat perfectament coreografiats per la propaganda nord-coreana? Un any després, i dies abans que Corea del Nord torni a plorar el seu difunt líder, un coet Unha-3 ha posat en òrbita el satèl·lit Kwangmyongsong-3, un somni pendent del Gran Líder. Un èxit d'aquest llançament que també suposa la culminació de dècades de perfeccionament de les capacitats militars del país, una prioritat fins i tot quan centenars de milers de persones morien de gana.
Fa un any, la mort de Kim Jong-il agafava de sorpresa el règim, que encara no havia tingut temps de consumar el relleu generacional. Els que sempre des de la distància observen l'enigmàtica Corea del Nord, del fill i successor Kim Jong-un n'esperaven, com a molt, que pogués mantenir-se en el poder i que pogués superar les renovades expectatives d'implosió del règim. Però el jove Kim ha sorprès tothom i s'ha consolidat en el poder, amb una imatge fins i tot més amable que la que transmetia el seu pare, amb la determinació necessària per jubilar militars poderosos i amb un balanç econòmic positiu, tot i que aquest ha estat un any de sequeres i inundacions.
Que l'estructura en la qual es fonamenta l'autoritarisme nord-coreà persistirà és cada cop menys discutible. I, amb l'èxit del relleu, el que no està tan clar són les expectatives de canvi que molta gent veia gairebé inevitables amb Kim Jong-il fora d'escena, en forma d'obertura econòmica a la xinesa, aprofundint en els canvis dels primers anys del mil·leni i que consistien a permetre els intercanvis privats en mercats rurals d'excedents.
Si no podem parlar de reforma econòmica (almenys encara no), sí que podem parlar d'una significativa obertura de mentalitat, la mena de canvi sense el qual les transformacions econòmiques i socials serien impensables. Tot i que Kim Jong-un no sembla disposat a emprendre un socialisme amb característiques coreanes (o, per entendre'ns, a la Deng Xiaoping), sí que en canvi sembla disposat a relativitzar l'obsessiu aïllament que va emanar de la idea juche , la filosofia d'autosuficiència impulsada pel seu avi, Kim Il-sung, a partir dels anys 50. Un canvi que de fet va iniciar-se abans de la mort de Kim Jong-il.
Turisme en un règim hermètic
El turisme és un dels principals sectors especialment propensos a l'obertura. Ho confirmen l'increment del nombre de turistes dels últims anys, la posada en funcionament de noves rutes aèries (fins fa poc calia passar sempre per Pequín per arribar a Pyongyang), la inauguració d'un parc temàtic a la capital (dofins inclosos) i, sobretot, la decisió de posar en funcionament l'imponent Hotel Ryugyong.
Construït de manera intermitent a partir del 1987, durant dècades el Ryugyong va tenir el dubtós honor de ser l'edifici deshabitat més alt del món. Però el 2008 el grup egipci Orascom, que ja havia aconseguit el primer contracte de telefonia mòbil de la història de Corea del Nord, va anunciar que s'encarregaria de la part final de la construcció d'aquest descomunal monument piramidal. Fa només unes setmanes el grup hoteler alemany Kempinski va anunciar que gestionarà el Ruygyong i que l'inaugurarà a finals del 2013, de manera que es convertirà, amb els seus 330 metres d'alçada, en un dels hotels més alts del món.
L'aposta és, si més no, atrevida. Però per a Corea del Nord no tindria sentit recuperar aquella muntanya de formigó -per la qual preguntaven no fa tants anys els visitants quan arribaven per primera vegada a Pyongyang- si el país no pretengués treure-li un rendiment, i fins i tot convertir-lo en el referent d'una nova etapa. Per bé que també convé recordar que, a Corea del Nord, la decisió més lògica no és necessàriament la millor o la prioritària.
